Els «decisius» primers anys de la vida

L’ambient familiar ha canviat molt en allò que afecta al clima religiós domèstic. Eren fets quotidians, coses tan senzilles com beneir la taula en els àpats, pregar junts en un o altre moment del dia, participar en l’Eucaristia dominical, com també era normal decorar la casa amb elements cristians, la qual cosa no tenia res d’estrany ni ningú se n’avergonyia. Per què ara Déu és exclòs dels habitatges i del caliu familiar? No creieu que estem negant el dret que els infants tenen a percebre’l i descobrir-lo?

Fa temps que creiem que el clima familiar és decisiu per als fills en els primers anys de la vida, i ho sabem no sols en referència a l’aspecte religiós, sinó a totes les dimensions de la persona. La influència dels pares en aquests anys tendres és fonamental, com ho és també l’entorn humà i ambiental que els fills respiren.

Ens preocupa el buit educatiu notable que es constata quan els infants accedeixen a l’ensenyança primària o participen per primera vegada a la catequesi parroquial. És freqüent sentir els catequistes i educadors com es queixen d’aquesta mancança perquè —diuen— «vénen en blanc», «no saben res». Aquest «buit» de continguts i expressions és difícil d’omplir adequadament quan elements religiosos i cristians fonamentals no han estat introduïts en el moment oportú, i aquest moment és el dels primers anys.

Ara, que estem parlant tant de «nova evangelització», no creieu que són aquests primers anys de la vida —entre els 0 i els 7 anys— el primer camp que ha de ser sembrat amb tot allò que els pares han de contagiar als fills amb el testimoni cristià de la seva vida? No és potser aquesta la «primera evangelització» que correspon a la família i que ara pot esdevenir realment «nova»? Pensem que es tracta de la «primera iniciació», dels primers fonaments sobre els quals es podrà edificar amb solidesa al llarg dels anys.

La resposta la té la mateixa família, però també tota la comunitat cristiana que l’ha d’animar i acompanyar a fer-ho. Però són sobretot els pares els qui han de fer d’aquesta primera institució natural que és la família l’espai «normal» d’evangelització, per tal que esdevingui —com diu el Concili Vaticà II— petita «església domèstica». Això ja ho diu tot!

 

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari