Més que una simple activitat

Quan la fe s’afebleix, hi ha qui es demana: que no n’hi ha prou en ser una bona persona, en fer simplement el bé? La pregunta pot tenir diferents vessants. Des de qui s’ho demana perquè pensa que fer el bé és una activitat com una altra, fins els qui s’ho plantegen com alternativa a la fe cristiana. L’exercici de la caritat és més que una simple activitat, és més que «fer coses» pels altres. Hi ha un «plus» en l’amor del cristià.

«L’actuació pràctica —diu Benet XVI— resulta insuficient si en ella no es pot percebre l’amor per l’home, un amor que s’alimenta en el trobament amb Crist. L’íntima participació personal en les necessitats i els sofriments de l’altre esdevé així un donar-me jo mateix: perquè el do no humiliï l’altre, no sols he donar-li quelcom meu, sinó jo mateix; ha de ser part del do com a persona.» Els cristians podem donar raó del foc interior que encén tot el que som, fem i diem, quan ens donem solidàriament del tot.

La caritat no és mai excloent, sinó integradora. Va més enllà del donar per poder rebre o donar-se per aconseguir un reconeixement personal. Arriba fins i tot a tastar la creu, com Jesús i, per això, pot donar a entendre el valor sacrificial de l’esforç, la raó de gastar la pròpia vida en favor de l’altre, el valor redemptor de la dimensió radical de la manera d’actuar cristiana. Els primers cristians ho entenen molt bé quan capten de Jesús el seu amor apassionat a tota persona i el caràcter extrem de l’amor als enemics.

Quan a la beata Teresa de Calcuta se li demanava d’on rebia la força per dur a terme un treball tan dur entre els més pobres deia: «De la missa de cada dia.» La pregària esdevé així el revulsiu que mou a viure segons Jesús els valors de l’Evangeli i allibera de caure en aquell activisme que pot buidar de sentit una opció de voluntariat. El qui prega com ho fa i ensenya Jesús no pretén que Déu s’ajusti als nostres plans, sinó que més aviat ens predisposa a acceptar amb amor els seus.

La dimensió transcendent que la pregària dóna a la vida i els vincles de solidaritat que se’n deriven fan que tota l’activitat humana prengui aquella dimensió nova que ens prepara per al millor servei caritatiu.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , Permalink

Deixa un comentari