Un Concili amb ardor evangèlic

És cert que ben aviat farà quaranta-sis anys de la seva clausura, però la seva actualitat segueix vigent per a aquells que, llegint amb netedat de cor els signes dels temps, saben extreure d’ell no sols la lletra que explica la necessària renovació de l’Església, sinó sobretot l’esperit que la pot fer possible. Encara ens adonem del molt que hi queda per fer, especialment quan pensem en les respostes que hem de donar avui a tantes preguntes i reptes. Ho podrem fer des d’una Església sempre en moviment i disposada a canviar, unida estretament a Crist i disposada a ser-li fidel, estimant i servint.

Quan estem atents a les persones, als esdeveniments i vivim encarnats en la realitat, com ho va fer Jesús, escoltem moltes veus que demanen un esforç de retorn a l’Evangeli que es tradueixi en fets de conversió, en més entusiasme pel seguiment de Jesús, en una visible pertinença a una comunitat de fe, en una major claredat de missatge i celebració, en gestos de més servei, en una opció de vida més solidària que permeti compartir, en definitiva, en una major coherència entre el que creiem i el que vivim.

Tot això està en el cor de la renovació conciliar. Ho vam aprendre fa anys, però ho sentim com una necessitat sempre actual de fer una Església que creu i espera en el diàleg amb el món d’avui, perquè sap que en ell hi ha sembrada molta llavor d’Evangeli i que cal detectar-la. Mai una Església a la defensiva, dominada per la por i la desconfiança.

Sabem per la seva Paraula que Déu estima el món i que ha enviat el seu Fill Jesús no per condemnar-lo, sinó per salvar-lo. El missatge evangèlic que portem és un tresor. Només una Església que viu d’ell i no es deixa segrestar ni queda enlluernada per les rebaixes, sinó que és del tot lliure, pot apropar-se a algú i dir-li una paraula convincent.

Em dol veure que encara hi hagi qui creu que és amb el domini i el poder coactiu que es fan adeptes i així dividir-nos en bons i dolents. Això no atreu ni salva ningú, només condemna i pren formes molt subtils, com les d’aquells qui anant contra Jesús es pensaven que donaven culte a Déu. No és honest avançar deixant els altres a la cuneta. Desgraciadament, la corrupció del cor hi és quan de forma declarada o des de la covardia de l’anonimat, cometem la injustícia de la mentida, la injúria i la desqualificació sistemàtica. Res més lluny de l’amor de Déu i d’una comunitat de germans, fills de Déu pel baptisme, que volen irradiar aquesta dignitat i reconèixer-la en els altres. Hi ha molt per fer, encara, perquè l’ardor evangèlic que ens va contagiar el concili i que prové de l’Esperit arribi a configurar tots els nostres compromisos personals i comunitaris, i renovi des de l’amor tots els ambi ents.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , Permalink

Deixa un comentari