El perdó volgut i donat, com l’amor!

N’hem d’aprendre! Amb la mirada posada en Jesús, podem desbloquejar situacions difícils mostrant una manera de fer a la qual no estem acostumats. Una pedagogia diferent vol ajudar-nos a entrar en raó i a repensar les pròpies actituds abans d’atrevir-nos a fer judicis severs contra els altres. Jesús és conseqüent, havia dit: «No judiqueu, i no sereu judicats. Perquè tal com judiqueu sereu judicats, i tal com mesureu sereu mesurats. Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu?»

Quan Jesús intervé perdonant, l’espai i el temps sembla que s’eixamplen i les persones respiren. És l’Esperit de Déu que entra en els nostres cors i ens ajuda a respirar al seu ritme, introduint alenades que ens fan abandonar antigues històries, antics rancors. Ja ho deia Isaïes: «No recordeu més els fets passats, no penseu en les gestes antigues. Faré una nova gesta que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?» És l’amor que ho fa tot nou.

Jesús ens vol amb la mirada creadora com la seva, que és una mirada que salva. Però també ens vol capaços d’un perdó il·limitat, com el seu. La seva paraula, enèrgica i suau alhora, convida sempre a una revisió personal, tot confrontant la nostra vida amb la seva i l’Evangeli. No és, potser, el que experimenta el fill pròdig quan es disposa, penedit, a tornar altra vegada a casa?

El pecat mai no és una qüestió per dir: «Jo no, els altres sí.» Ens sentim comunitat pecadora i alhora comunitat necessitada de la mirada amorosa de Déu Pare, la que Jesús ens ofereix amb la trobada amb ell i que l’Església ens fa arribar amb el sagrament del Perdó. No podem pensar que la mesura de tot és cadascú amb el seu individualisme intolerant, necessitem que se’ns perdoni, i del tot!

Els cristians sabem que el llistó de l’amor és alt i que la crida de Jesús és una oferta d’acompanyament que no falla. Cada ésser humà té set de ser estimat i d’estimar. No és en va que l’Evangeli ens fa estar atents a no deixar-nos cloure en un aïllament. Per això, el perdó volgut i donat és l’única reacció que ho renova tot i de forma inesperada, empès sempre per l’amor dut fins a l’extrem.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , Permalink

Deixa un comentari