Quina creu?

La Paraula de Déu ens diu que la creu de Jesús és escàndol i absurd per a uns i poder i saviesa per a uns altres. Per què? Estem davant d’un misteri i només és possible accedir-hi si creiem en Aquell que ha estat crucificat. La creu és un misteri perquè no sols és un enigma difícil de desfer, sinó perquè conté la profunditat del drama més humà que existeix: una mort, la de Jesús, afectada per un doble moviment: primer, per la realitat universal i indiscutible que tots morim i, segon, per la possibilitat tristament real que l’home és capaç de matar. Jesús accepta el nostre inevitable destí per transformar-lo en signe de vida i carrega sobre si mateix la injustícia per vèncer-la per sempre.

Jesús viu en la seva persona el doble efecte d’aquest drama. I, perquè és Déu i home, aquest drama pren un nou significat i té unes conseqüències definitivament salvífiques per a tots nosaltres, per a la humanitat sencera. Així ho entenem, ho celebrem, ho vivim i ho anunciem. La mort ja no és la darrera paraula sobre l’ésser humà, perquè Déu ha intervingut en l’home Jesús ressuscitant-lo. Així, ha fet que ens sigui possible arribar a participar de la vida de Déu mateix, que és Amor.

La creu de Jesús, però, no és sols obra dels seus contemporanis, sinó també d’avui. És la creu que no està feta a la mida de ningú i que és carregada injustament a les espatlles de molts homes i dones obligats a portar-la injustament fins al darrer moment. És la creu que pesa sobre noves víctimes innocents en el seu llarg i penós calvari.

D’altra part, ens consola veure que hi ha cirineus que voluntàriament es presten per tal d’alleujar els sofriments dels altres, estan al seu costat i entreguen també la vida suprimint o fent més lleuger el pes de la creu. Són els qui enmig de tanta crisi són un testimoni viu del Crist, Senyor de la Vida, un pulmó que respira l’aire pur de l’Esperit per a la vida de l’Església i del món. El seu amor està sembrant la nova llavor del Regne en el camp de la humanitat: perdó encarnat i crida a la compassió, a la solidaritat, a la reconciliació, al perdó i a la pau. Signes de fortalesa i esperança sense límit.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , Permalink

Deixa un comentari