Manuel Claret i Josep M. Rovira, experts en humanitat

Un rere l’altre han marxat. Quasi al mateix temps. Deixen l’estela d’un treball extens i fecund, amarat d’humanitat, d’Evangeli i de Concili Vaticà II. Dos homes de Déu, crítics des de la saviesa humil que brolla de la Revelació de Déu, plens de la confiança que dona el treball intel·lectual i pastoral alhora, sense perdre el rumb equilibrat d’una forma de pensar, de fer i de viure plena d’aquella coherència que dona goig d’assaborir-la. L’habilitat pedagògica del seu discurs teològic sempre ha donat en el clau de la precisió mesclada amb aquella proximitat que el feia assequible a qualsevol que desitgés un mínim de sintonia. Donava gust parlar amb ells. La comunicació era fàcil i exigent, sabien quin nord orientava les seves vides i no tenien gens de por de dir el que pensaven. Per això, han fet tant de bé!

«Sempre agrairem el vostre bon exemple, Mn. Manuel Claret i Mn. Josep M. Rovira. Intercediu per nosaltres davant del bon Déu. Ho necessitem!»

En qualsevol conversa amb l’un i amb l’altre, sempre plenes de bonhomia i bon relat, elaborades amb profunditat teològica i zel pastoral, han posat sempre en relleu la preocupació pel moment que viu l’Església i per la resposta que cal donar. Passaven pena quan veien que el rumb que molts seguien deixava de banda la confiança que el Concili Vaticà II havia infós en el cor de molts, desitjant una Església més plena de Déu, més comunitària, humil i propera, més creient en Jesús i més animada per l’Esperit. Eren avançats, oberts a nous pensaments i llenguatges, de fàcil accés per tractar qualsevol qüestió per difícil que fos. Veritables sants pares capaços de contagiar aquella saviesa que ve de dalt i que assenyala camins nous per transitar-los amb serenor, entusiastes creients en el Déu fet home.

Tot i la seva indiscutible categoria intel·lectual més que provada, som davant de dos pastors que han estimat i molt el seu ramat, ben divers i plural, sempre convidats a viure la senzillesa de l’Evangeli amb la paraula i el testimoni, i a no deixar mai la recerca que els conduiria a grans intuïcions i a resolucions pràctiques a l’hora de dir i escriure el seu pensament. El seu pas per les parròquies i les aules ha deixat i seguirà deixant petjades que no s’esborren i mantenen viu l’ardor d’un cor ple del Déu Amor. Tant per l’un com per l’altre el seu tresor ha estat i segueix essent el Senyor, perquè en Ell hi havien posat el seu cor, que és el que Jesús sempre espera de nosaltres, humils servents.

Sempre agrairem el vostre bon exemple, Mn. Manuel Claret i Mn. Josep M. Rovira. Intercediu per nosaltres davant del bon Déu. Ho necessitem!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.