Cultura de la protecció

Encara a prop de la recent Jornada de pregària per la Cura de la Creació, ens fem conscients que aquesta sensibilitat no ha de ser cosa d’un dia o de certs moments puntuals. El papa Francesc ens encoratja a fer-ne una actitud permanent, de vigilància i de protecció que impregna tota la societat. És cert —diu— «que no tothom és cridat a treballar de manera directa en la política, però en el si de la societat hi germina una innombrable varietat d’associacions que intervenen a favor del bé comú preservant l’ambient natural i urbà» (LS 232). Fa referència a coses tan concretes com un edifici, una font, un monument abandonat, un paisatge, una plaça. Ho fa «per tal de protegir, sanejar, millorar i embellir quelcom que és de tots».

«Guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció.»

Parlar de «protecció» referida a la natura —ens diu també Francesc— «és part d’un estil de vida que implica capacitat de convivència i de comunió. Jesús ens va recordar que tenim Déu com el nostre Pare comú i que això ens fa germans» (LS 228). Estem davant la raó que fonamenta les nostres conviccions ecològiques de respecte i protecció. A la pregària que segueix el document s’hi manifesta un desig fet petició que diu: guariu les nostres vides, perquè siguem protectors del món i no pas depredadors, perquè sembrem formosor i no pas contaminació i destrucció.

Hi ha una qüestió ètica i espiritual que acompanya aquesta sensibilitat de protecció de l’ambient que creu en els petits gestos i que són fruit de bondat i honestedat, i alhora, són part d’una espiritualitat que és exercici de la caritat. Per això dirà que l’amor a la societat i el compromís pel bé comú són una forma excel·lent de la caritat que no sols afecta els individus sinó tot tipus de relació social. Fent referència a santa Teresa de Lisieux, som convidats a «la pràctica del petit camí de l’amor, a no perdre l’oportunitat d’una paraula amable, d’un somriure, de qualsevol petit gest que sembri pau i amistat» (LS 230).

La cultura de la protecció de la natura ens porta a fer una societat més humana a partir de petits gestos quotidians que siguin contrapunt a tot tipus de degradació que afecta la persona i el seu entorn.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.