L’oferiment d’un nou temps lluminós

Sempre m’han agradat els temps en els quals es comença a viure quelcom nou. Més encara, si això no queda reduït a una sensació del moment, sinó que és oferta de llarga durada. Així intento viure l’inici de l’Any litúrgic que comença amb el temps d’Advent i s’allarga a tot l’any. D’altra part, en totes les activitats ens solem guiar pel ritme escolar; té una certa lògica, però també crec que el ritme de la litúrgia de l’Església és molt pedagògic i assenyala un camí formatiu a partir de la vivència dels esdeveniments de la història de la salvació, tal com ens els presenta la Paraula de Déu i els vivim en el cor de la vida cristiana amb la força dels sagraments.

«Amb l’Advent comença un temps nou, en el qual se’ns convida —perquè és un temps d’esperança— a ser persones obertes, alegres, esperançades, atentes a la Paraula de Déu i als signes dels temps, fetes al canvi constant, disposades sempre al diàleg»

Amb l’Advent comença un temps nou, en el qual se’ns convida —perquè és un temps d’esperança— a ser persones obertes, alegres, esperançades, atentes a la Paraula de Déu i als signes dels temps, fetes al canvi constant, disposades sempre al diàleg, especialment quan aquest es fa art i pregària, font de bona convivència. És el tarannà que dona qualitat humana a qui està disposat a aprendre de qualsevol esdeveniment. Ara, el que s’apropa i més important és el naixement de Jesús, el misteri del Déu que es fa home, història, company de camí, quelcom inèdit, però real. Ell mateix és llum. Pensem que caminar a les fosques és perillós, és anar sense rumb, sense direcció, a mercè no se sap prou bé de quins indicadors, sols, amb molts riscos al davant.

Acollir Jesús voldrà dir acceptar l’estil de vida que ens proposa, alhora que ens convida a ser bona notícia per a tothom, un gest de conversió. Per això, creure en ell és optar per la lluminositat d’una vida viscuda en el goig i el servei als altres. D’ell, que ha dit: «Jo soc la llum», aprenem la flama de la confiança que ens ajuda a anar per tot arreu amb la cara ben alta; la flama de l’entusiasme que ens fa posar tot el cor i l’esforç en allò que fem; la flama de la llibertat que ens capacita a fer el bé; la flama de l’amor que tot ho creu, que tot ho aguanta, que tot ho espera i no passa mai. La flama de l’esperança que fa caminar a peu segur i decidit. Vet aquí l’oferiment d’un nou temps lluminós!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.