L’amor que dura sempre

En el procés de formació cristiana és bo que sapiguem mirar quin és el seu terme, el seu punt de perfecció. Anys de catequesi, des de petits fins a l‘adolescència i la joventut, amb alts i baixos, amb entusiasmes i desercions, però que han de ser la projecció de la decisió adulta que algun dia tindrà lloc a l’hora d’escollir un estat de vida que asseguri una certa estabilitat i ajudi a la fidelitat. Crec que tots som conscients de les dificultats amb les quals es troba aquest procés que fa que, en el moment de la decisió adulta, aquesta no arriba o és molt feble.

«Donem massa coses per descomptades i hauríem —en tot projecte eductiu— d’afavorir que siguin els valors evangèlics els que reforcin el creixement.»

Com educar en l’amor? Qui acompanya processos que han d’arribar a la maduresa d’una opció de vida que sigui cristiana? Donem massa coses per descomptades i hauríem —en tot projecte eductiu— d’afavorir que siguin els valors evangèlics els que reforcin el creixement. Quan sant Pau diu als cristians de Corint que «l’amor no passarà mai» (1Co 13,8) volent assegurar la seva perennitat i la força interior amb què la persona el viu, ha dit abans que «l’amor és pacient, és servicial; l’amor no enveja, no és altiu, no és arrogant, no obra amb duresa, no cerca el seu propi interès, no s’irrita, no porta el compte del mal, no s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra de la veritat. Tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta» (1Co 13,4-7). És l’amor que dura sempre!

La maduresa en l’amor la posa en evidència la «fidelitat». Per què costa tant mantenir-se en ella? Per què és tan fàcil optar per la ruptura en lloc de posar-se de cara a les dificultats i anar-les superant amb la força de la gràcia del sagrament, l’estimació mútua, la comprensió i el perdó? Falta de fe? Per a molts resulta més còmode refugiar-se en una eterna adolescència que prendre la decisió adulta d’afavorir l’amor que no passa mai. Pastoralment ens preocupa molt la crisi per la qual passa la decisió pel sagrament del matrimoni, exclòs ja d’entrada per moltes parelles que han fet un procés de formació i no arriben a fer el pas de la maduresa que la vivència sacramental suposa. Com posar-hi remei? La resposta ha de venir de molts fronts. Pensem quina responsabilitat ens correspon a cadascú i actuem en conseqüència.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , Permalink

Comments are closed.