Drets humans per la pau

Parlem de drets humans, parlem de pau, parlem d’urgents mesures perquè aquestes «utopies» passin a ser una realitat reconeguda i viscuda. El papa Francesc, en el seu missatge als participants en la Conferència Internacional «Els Drets Humans en el món contemporani: conquestes, omissions, negacions», ens deia que «mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, l’altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada i els seus drets fonamentals ignorats o violats». La raó no és altra —ens deia també— que «el fet que en el món d’avui persisteixen nombroses formes d’injustícia, nodrides per visions antropològiques reductives i per un model econòmic basat en els guanys, que no dubta a explotar, descartar i fins i tot matar l’home».

El papa Francesc ha dit «mentre una part de la humanitat viu en l’opulència, l’altra part veu la seva pròpia dignitat desconeguda, menyspreada o trepitjada i els seus drets fonamentals ignorats o violats»

Participants d’arreu del món, especialment dels països més pobres, hem constatat amb un cert dolor i decepció que la promoció i la defensa dels Drets Humans —ara fa 70 anys promulgats solemnement— estan en regressió, sobretot en el que es refereix a la seva aplicació. Molts Estats els han signat però no fan viable el seu compliment i estan encara molt lluny d’ajudar que es camini en aquesta direcció. Més fort encara, la manifesta i compartida preocupació per la manera com van avançant noves dictadures de signe contrari posa en relleu la manca de credibilitat dels sistemes democràtics. Hem escoltat amb atenció i emoció molts testimonis, especialment dels qui pateixen en primera persona la violació dels drets fonamentals, persones i països.

A punt de celebrar novament amb tota l’Església la Jornada Mundial de la Pau, tornen a venir vells interrogants i noves plagues que la població està pagant a un preu molt elevat. La pau no pot arribar mentre grans injustícies i violències institucionalitzades tinguin carta de ciutadania. Mentre els «drets humans» no siguin reconeguts pel «dret» viscut i aplicat pels Estats, serà ben difícil fer passos en ferm a favor d’una convivència justa i pacífica. Mentre la persona humana no sigui el centre d’atenció i d’actuació per sobre d’interessos ideològics i econòmics, els drets humans no seran més que una declaració de bones intencions. Som conscients del repte que tot això suposa per als cristians, quan sabem bé cap on ens condueix l’Evangeli, encara que inclogui l’opció d’haver d’anar contra corrent. El camí ens l’ha assenyalat Jesús i ell mateix l’ha viscut.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.