El poble acabà la paciència!

Em va sorprendre molt. Dotze dies abans de Pasqua. Com si Déu mateix interpretés el patiment de la nostra gent, com si la crisi fos un dels forts arguments a través dels quals la Paraula de Déu ofereix una alenada d’esperança a un poble que està acabant la paciència. Una situació —deia el text bíblic— que feia que aquest poble parlés contra Déu i els seus dirigents, i que posava al descobert el sofriment de qui no té ni pa ni aigua, ni allò més elemental per viure amb dignitat.

A aquest escenari s’hi afegeix la desconfiança, la intranquil·litat, la inseguretat, la por, però també el reconeixement sincer i humil de no haver actuat sempre correctament. És el moment en el qual hi ha una proposta de veure-hi més enllà, de copsar des de la fe, una possibilitat de sortida assumint noves actituds que valoren l’austeritat, l’amor solidari, la feina creativa, l’esforç comunitari, el servei al bé comú, un poc més de confiança en Déu i el goig de trobar en ell una mirada que salva.

Ja en ple temps pasqual, els cristians ens demanem què fer per superar condicions insuportables de vida fins al punt d’impedir que la impaciència i el desencís acabin per enverinar la convivència? Podem fer d’aquest temps de resurrecció un temps orientat espiritualment a la recuperació, on Jesús mateix ens convida a no tenir por i ens diu que està amb nosaltres, a posar a l’abast dels nostres germans i germanes totes aquelles capacitats que poden alleugerir tanta càrrega injusta sobre els més febles, tant pel que afecta individus com famílies senceres.

Viure el temps pasqual ens endinsa encara més en el compromís de fer triomfar la vida per damunt de tot signe de mort i a optar per una dedicació total al servei dels més afectats per una crisi que perdura. Forma part d’una evangelització sempre nova fer que les tristeses i angoixes es converteixin ben aviat en joia i esperança pels qui diuen ja no poder més i demanen amb desesperació una solució immediata.

Signes de resurrecció, fruits de l’amor de persones concretes i del servei abnegat de comunitats senceres, fa molt temps que existeixen i persisteixen. És la bona llavor que està sembrant aquesta Església nostra que creu en Crist ressuscitat i fa de la caritat la seva carta d’identitat.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , Permalink

Deixa un comentari