Ho som, esperança per als pobres?

«L’esperança dels pobres mai es frustrarà.» Paraules escrites a la Bíblia, Salm 9,19, i que encapçalen el missatge del papa Francesc en la III Jornada Mundial dels Pobres. Expressen una veritat profunda que la fe aconsegueix imprimir sobretot en el cor dels més pobres, que és retornar l’esperança perduda a causa de la injustícia, el sofriment i la precarietat de la vida. Tanmateix, a qui hem de retornar aquesta esperança perduda en el cor dels nostres ambients quotidians? Qui són i on són els pobres entre nosaltres? Ho som, cadascun de nosaltres, un motiu d’esperança per a ells? Les macro-pobreses d’abast mundial són el resultat de les macro-riqueses que també hi ha, però sovint ens costa entendre que entre nosaltres hi ha qui pateix i sembla irreversible la seva situació per la manera com s’organitza la societat en la qual vivim.

«Sovint ens costa entendre que entre nosaltres hi ha qui pateix i sembla irreversible la seva situació per la manera com s’organitza la societat en la qual vivim». Foto: Cathopic.com

Els darrers informes sobre la pobresa entre nosaltres ens presenten un panorama que interpel·la el nostre comportament i els compromisos col·lectius que no podem esquivar. Catalunya i les Illes Balears formen part de les comunitats amb més exclusió social. El preu de la vivenda desplaça l’eix de la pobresa i posa en situació d’extrema necessitat sis milions d’espanyols de classe mitjana. Hi ha un milió d’exclosos més que abans de la crisi que va començar el 2007. Aquesta realitat no sols afecta la manca d’ingressos a les famílies o les seves carències materials, sinó també les situacions de soledat, les relacions socials conflictives o la dificultat per accedir als drets bàsics com el treball, la vivenda, l’educació i la participació política. Els més exposats a una pobresa en augment són les famílies, els infants i els joves.

Com podem ser agents d’esperança per als més pobres? A més del deure de detectar aquestes pobreses, entre nosaltres ja molt severa, i de valorar positivament el que des d’institucions d’Església com Càritas i altres, avui se’ns demana una actuació valenta de treball eficaç i de denúncia, ja que bona part de la solució passa per la nostra responsabilitat ciutadana. Hem de canviar les actituds d’acaparament i malbaratament per les de generositat i solidaritat, i optar per formes més senzilles de vida plenes dels valors evangèlics que Jesús ens proposa. En aquesta Jornada se’ns fa una crida d’acostament a la persona del pobre i de tantes noves pobreses, com atendre les que ens afecten de més a prop. La qualitat d’una societat sana i solidària passa necessàriament per noves actituds, nous plantejaments econòmics i noves decisions polítiques que es posin al costat del pobre i en pal·liïn la situació. I, a tots, vèncer la indiferència i fer gestos concrets d’ajuda i sensibilitat social, per tal que sigui cert que l’esperança dels pobres mai no es frustrarà perquè ens haurem posat de la seva part.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.