La fe de Maria reivindica un món diferent

Enmig de tanta reivindicació feminista, el cristianisme posa una dona jove ben al centre de la fe i proclama la seva dignitat. Ella ha infantat aquell que pot satisfer totes les aspiracions de la humanitat, Jesús de Natzaret, el Fill de Déu. Ella ha fet possible la proximitat de Déu, el «Déu–amb–nosaltres». Maria és del nostre mateix llinatge i participa de tot el que l’home i la dona de tots els temps han patit i viscut, però amb una diferència: des del primer instant de la seva concepció ha quedat alliberada del pecat que ens afecta a tots per igual.

«Enmig de tanta reivindicació feminista, el cristianisme posa una dona jove ben al centre de la fe i proclama la seva dignitat».

Contemplant-la des de la fe, observem com manifesta la seva total disponibilitat a Déu. Identificada humanament amb nosaltres en la seva perplexitat, quan rep l’anunci de l’àngel demana explicacions i, havent-les rebut, mostra la seva disponibilitat incondicional: «Soc aquí! Que es faci!» És ella qui fa de pont entre totes les fidelitats, les que han preparat la vinguda del Messies i les que, perquè han cregut, l’han seguit i el segueixen. Gràcies a Maria, Déu compta amb nosaltres i, en Jesús, s’ha fet humà, proper.

Gràcies a Maria, la humanitat canvia de rumb. En Adam, la humanitat va quedar descol·locada i va arribar a dir «no» a Déu. En Maria, la humanitat és recol·locada, perquè ella ha dit «sí» a Déu i ens l’ha fet assequible. Queden contraposades, d’una banda, una humanitat descentrada en relació amb Déu per la seva pretensió de prescindir-ne, i de l’altra, una dona jove que accepta Déu com a centre de la seva vida a través de la resposta confiada que li dona. Estam davant d’un misteri de fe, d’esperança i d’amor realitzat en aquesta dona humil de Natzaret, perquè «a Déu res no li és impossible».

Maria, des de la seva feminitat i actitud orant, no sols «magnifica» Déu per les meravelles que ha obrat, sinó que reivindica un nou tipus de societat basada en la igualtat, els drets i la dignitat dels més pobres i els humils, no com una utopia de futur, sinó com a compromís sempre actual. Referint-se a Déu, diu que «l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació; les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres i els rics se’n tornen sense res!» (Lc 1,50-53). La fe en Déu transforma i canvia en bé els cors i les estructures humanes. És el resultat de pregar com Maria.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.