L’alegria per ser creïbles

«La terra eixuta i el desert estan de festa, d’alegria l’estepa floreix. La seva florida s’esbadella com l’iris, s’engalana i crida de goig.» Són paraules poètiques i profètiques que parlen d’una natura equilibrada, fecunda i agraïda, plena d’una alegria certament especial. Una alegria que ens ve com un regal anticipat i que té una raó profunda, Déu en Jesús es fa un de nosaltres! Inconcebible, estem davant del misteri més gran. Preguntem-nos si realment ens n’alegrem, perquè pot succeir una cosa ben nova en la nostra vida si deixem que Déu s’hi faci present. Així i tot, l’experiència ens mostra que els camins que condueixen a la veritable alegria no sempre són els que ens proposem o els que ens ofereixen. De fet, hi ha una alegria superficial, passatgera, que té preu en els mercats del consum i de la diversió, que també ens atrau.

«Existeix una alegria regalada, gratuïta, profunda, sincera, compassiva, oberta, contagiosa, solidària, compartida, inesgotable».

D’altra part, hi ha una alegria conquerida, la que corona un esforç i ve donada com a premi; hi ha l’alegria cultivada que surt de l’interior d’un mateix; hi ha l’alegria que proporciona l’amistat, l’honradesa, la lleialtat, la humilitat, el servei als altres, el treball honest; també l’admiració per tot el que ha estat creat, per la vida, la família, la consecució d’un ideal noble pel qual ha valgut la pena l’esforç, i tantes altres experiències humanes i espirituals gratificants que ens aporten felicitat i joia.

Però sobretot existeix una alegria regalada, gratuïta, profunda, sincera, compassiva, oberta, contagiosa, solidària, compartida, inesgotable. La seva font és secreta, és fruit de l’Esperit, un misteri d’amor. Prové de Déu. Podem afirmar, com Maria, la Mare del Senyor: «El meu esperit celebra Déu, que em salva.» L’esperança en el Déu que li ha fet confiança, ara es converteix en causa d’alegria per a la nostra Església que es prepara per celebrar el naixement de Jesús, el Fill de Déu.

Tanmateix, en el pas del temps, quan davant el Jesús adult sorgeix el dubte sobre si és o no el Messies, és ell mateix el qui respon amb la credibilitat dels fets: «Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Avui és lògic que encara se’ns segueixi demanant per la credibilitat de la nostra identitat de seguidors de Jesús. Quins fets donen notícia de la nostra conversió a ell, i que són font de veritable alegria?

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.