Parlar de Déu com d’allò més normal

Fixant-nos amb les nostres converses, la majoria de vegades resulta estrany que aparegui la qüestió religiosa. Només en comptades ocasions som capaços de referir-nos-hi i encara per a algú resulta d’una certa incomoditat. Tot i que no neguem la nostra fe, ens pot semblar que posar el fet religiós i la pròpia creença al bell mig d’una conversa sovint té més de confrontació que no de comunicació fluida. Per què ens passa? Qui sap si per manca de costum, o per sentir-nos pobres d’arguments, o també per una fe feble que necessita ser enfortida per més formació, més informació i per unes conviccions més arrelades en la Paraula de Déu, en la vivència agraïda i joiosa de l’Evangeli.

«Jesús vol desvetllar en cadascú la nostra relació amb Déu de forma directa i senzilla.» (Foto: Josep Ramon Garcia Comaposada)

Entre una infinitat de trobades de Jesús amb la gent, resulta impressionant l’hàbil pedagogia que conté el seu encontre amb una dona i la manera com desfà els prejudicis religiosos i les barreres socials i ètniques que els separaven. Tot un exemple d’acollida, de comprensió, de diàleg pacient i de proposta transparent. Ens trobem davant d’un model excepcional en l’art del tracte humà, art comunicatiu pel qual queda superada tota previsió i ens fa veure que mai no es pot dir la darrera paraula sobre algú, i encara menys haver-la dita sense experimentar la proximitat de trobar-se abans personalment amb ell de forma directa. Jesús sap les mínimes regles d’honradesa i sinceritat. Així ens fa veure com ha de ser el tracte delicat i respectuós que mereix tota persona, des del més amic i proper fins al més enemic i desconegut, des de l’incondicional fins al més catalogat.

És en el cor d’aquesta conversa que parla de Déu i ens ensenya a nosaltres a fer el mateix. El presenta com a do gratuït, com l’aigua fresca que tota persona necessita per saciar la seva set de sentit. És per això que, per arribar a l’anunci explícit i per posar Déu enmig d’una conversa normal, ens ensenya que, primer de tot, cal escoltar. I és el que fa. Saber-se situar amb dignitat davant de l’altre, a més de posar al bell mig de la conversa un gest d’acollida, ple de paraules que a l’altre li interessen i l’afecten, fins a ser persones de diàleg fàcil i normal. Amb això, Jesús vol desvetllar en cadascú la nostra relació amb Déu de forma directa i senzilla. Més encara, té prou enginy per reconduir pausadament un procés que anirà des de l’estranyesa a l’admiració, i que es completarà amb l’adhesió creient i l’anunci missioner. Un cas paradigmàtic de conversa per aprendre un estil d’iniciació cristiana, tan necessari i urgent per al nostre temps.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Català, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , Permalink

Comments are closed.