Trucades perdudes?

Ja ho vaig escriure fa temps i aquests dies ho he comentat amb un grup que ens ho plantejàvem de nou. Déu parla de moltes maneres i no ens n’adonem. La distracció forma part de la nostra organització diària i no prestem atenció a aquelles trucades que sovint ens arriben, a aquella Paraula que constantment ens és dirigida.

Per a molts i pel que encara pot tenir d’inèdit, qui sap si ens haurem d’entrenar a escoltar amb més atenció els missatges que ens vénen de l’interior, amb el llenguatge del cor i per allò que l’essencial és invisible als ulls, i atendre les possibles trucades que Déu ens envia i que les deixem com a perdudes.

L’experiència pot començar per les coses més insignificants, possiblement per aquelles a les quals no solem donar gaire importància. Tenir un cor senzill és un do i fer-lo participatiu als altres és un incomparable gest de generositat. Família, amics, companys de feina, membres d’un mateix grup, d’una comunitat o participants d’una mateixa associació professional, de veïns, cultural o esportiva: són els àmbits preferencials en els quals podem fer l’exercici diari de ser més i més humans per esdevenir, amb coherència, més i més cristians. És en àmbit plural que l’escolta és més necessària.

Potser algú pensarà que deixar-se ajudar en aquest exercici d’atenta escolta és una actitud de feblesa que cerca seguretat. Però, i si en les actuals circumstàncies, fos un gest de coratjosa confiança? Quan l’individualisme ha pres cos en nosaltres i ens agafa del tot, deixar-se acompanyar pot significar deixar-se estimar.

Déu, en la persona de Jesús, el seu Fill, va decidir un dia fer-se company de camí i, pacientment i amb molt respecte, va iniciar l’aventura de fer-nos costat. Els qui el van conèixer i van conviure amb ell van experimentar una transformació interior que els donava uns altres ulls per veure-ho i viure-ho tot d’una altra manera. I el van seguir.

La lectura freqüent i creient de l’Evangeli, personal o comentada amb altres, ens fa forts en la nostra actitud d’atenció i les trucades que ens vénen d’Ell seran ateses perquè ens haurem acostumat a estar-hi atents i fer-li cas. Així, tota la nostra vida queda il·luminada.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , Permalink

Deixa un comentari