Signes dels temps

Encíclica sobre la Pau a la Terra

En ocasió de la celebració del cinquantè aniversari del començament del Concili Vaticà II, sentim amb freqüència l’expressió «signes dels temps» i hem pogut entendre que designa una realitat ben actual. Quan Joan XXIII publica la seva encíclica sobre la Pau a la Terra l’11 d’abril del 1963 la posa en rodatge i té tanta novetat que obre una forma peculiar de situar-se davant els esdeveniments que exigeix atenció, profunditat, esperit crític i, sobretot, fe.

Així ho ha entès l’Església quan, per complir la seva missió, ha dit que «té tothora l’obligació d’esbrinar els signes dels temps i d’interpretar-los a la llum de l’Evangeli a fi que, de manera adaptada a cada generació, pugui donar resposta a les perennes preguntes de l’home sobre el sentit de la vida present i futura i sobre la seva relació mútua» (GS 4).

Saber quin sentit té cada moment històric en els plans de Déu em suscita aquesta pregunta: què em vol dir o ens vol dir Déu en cada esdeveniment del temps, sigui favorable o advers? La pregunta es fixa en la qualitat religiosa de tot allò que succeeix, ens afecti o no directament, i que conté quelcom que Déu ens vol dir a través d’ell. La voluntat d’escolta i la pregària silenciosa són el marc més idoni per anar descobrint la resposta.

Pensem que, a l’Evangeli, Jesús llença aquesta pregunta que ens interpel·la fortament: coneixeu la meteorologia, i «no enteneu en quin temps esteu vivint?» (Lc 12,56).

Hi ha un temps per a cada cosa, hi ha una resposta a cada pregunta, un sentit d’acceptació a cada proposta. Per això, Jesús demana l’adhesió personal de la fe com a resposta al temps nou que ha vingut a inaugurar. Els fets demostren l’autenticitat de la seva missió: els deixebles de Joan Baptista li demanen: «Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? Els respongué: aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova. I feliç el qui no em rebutjarà» (Mt 11,3-6).

Avui la pregunta segueix més viva que mai; la resposta provindrà de la lectura creient que fem dels signes del Regne —paraules, fets i esdeveniments— que estem observant cada dia.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , Permalink

Deixa un comentari