Creients i creïbles

Amb respecte a qui pugui opinar el contrari, em sembla que en la mesura amb què dialoguem amb tothom, veig que interessa cada cop més la qualitat de la nostra presència com a creients en qualsevol indret en el qual ens movem. Dic «en la mesura amb què dialoguem», la qual cosa vol dir l’actitud amb què acollim, la humilitat amb què escoltem, el to amb què conversem i la comprensió que transmetem. L’àmbit és el de la vida quotidiana, el terreny que trepitgem i les persones que tractem.

Sovint els grans titulars donen una imatge molt parcial de l’Església, prou vegades tergiversada i poc fidel a la realitat. I això ens dol, més si es fa intencionadament. Es desconeix molt la infinitat d’esforços que es duen a terme per persones i entitats que cada dia entreguen la vida i regalen el seu temps per ajudar els altres, i sense discriminar ningú. L’ardor de la fe ho posa tot en marxa i s’expressa en mil gestos d’amor solidari i d’atenció personalitzada. Interessa aquesta qualitat de presència perquè als creients ens fa creïbles.

Amb aquest tipus d’acció s’entra en contacte amb persones allunyades de la fe i de l’Església, entre les quals hi ha qui es manifesta creient però té molt desdibuixat el seu significat fins al punt de referir-se al Déu que desconeix. No sols no hem de defugir el diàleg sinó que ens hem d’avançar a provocar-lo, amb tot el respecte del món i amb la voluntat d’anunciar Jesucrist, oferir l’Evangeli i fer participar de la fraternitat que és l’Església. Amb la nostra actitud sincera i humil, sense defugir el reconeixement dels propis errors, podem arribar a fer creïble el que encara resta emboirat pels prejudicis i la mala informació, fins obrir portes al «Misteri».

La imatge de l’Atri dels Gentils, de què tant parlem, posa de manifest l’audàcia dels cristians de no renunciar mai a cercar positivament tots els camins per dibuixar formes de diàleg que corresponguin a les esperances més profundes i a la set de Déu que hi ha arreu, encara que explícitament no es manifesti. El «temple» que som cada batejat ha de ser el primer espai de diàleg de part del Déu que té la iniciativa d’apropar-se estimant.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

 

Català, , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari