La carícia amable de Déu

El cristianisme és una proposta de felicitat. Somiar és ben legítim i somiar la felicitat, necessari. Potser urgent! Necessitem una visió esperançada que deixi espai a Déu i a la força de les benaurances evangèliques, no la visió sovint freqüent d’un replegament obsessiu sobre els propis mals. Avui, pot arribar a ser un signe profètic lluitar contra la lamentació que només veu mal per tot arreu i no fa res per posar-hi remei. Malgrat les dificultats, Déu ens vol feliços.

Hi ha moltes persones de bona voluntat!, tanta gent bona enmig del món i entre nosaltres! El seu testimoni mou a inspirar-nos en projectes positius, solidaris, creatius. Ho veiem cada dia. La seva actuació, discreta i humil, fa que ens fixem en la llavor de Déu sembrada arreu. Són una invitació a netejar els ulls de la cara i del cor, viure la senzillesa que ens fa ser oberts, exercitar la compassió que ens apropa als germans més necessitats sense fer-ne publicitat, treballar les bones relacions humanes per gaudir d’una convivència en pau, encaixar els moments difícils i fins i tot la contrarietat de la persecució o la calúmnia. Tot això, sense perdre ni un sol moment la voluntat d’estimar.

Aquest és el panorama que presenta Jesús quan ens anomena «feliços». Les benaurances no són un programa per fer-ne propaganda, sinó la carícia amable del Déu que estima i em diu: «No tinguis por, confia, que estic amb tu!» Se’ns ha acostumat a «felicitats» que són de comprar i vendre, tot un simulacre de falsejament de la realitat que pretén deixar-nos enlluernats, però la felicitat no arriba.

Tanmateix Déu no retira la seva oferta i allò que dóna ho dóna del tot. De part nostra i per rebre-la, sols demana un gest de proximitat. El problema de la infelicitat no és Déu, sinó la nostra llunyania d’Ell. La tendresa de l’amor de Déu i la bellesa de tot el que han fet les seves mans demanen la nostra admiració, contemplació, benedicció i agraïment. Els somnis poden arribar a ser una realitat quan permetem que Déu entri en la nostra vida i ens concedeixi una nova forma de veure-la, la mateixa amb què ell la veu i l’estima.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , Permalink

Deixa un comentari