Rescatats, de què?

De l’avarícia, de l’ambició injusta, de l’especulació salvatge, de l’apropiació indeguda, de la insolidaritat, en definitiva, de la no-contribució al bé comú i de tota falta d’amor. Benet XVI parla d’aquest «altre rescat», potser el més necessari i urgent en dir que «l’Església en el seu conjunt, i els seus pastors en ella, com Crist han de posar-se en camí per “rescatar” els homes del desert i conduir-los vers al lloc de la vida, vers l’amistat amb el Fill de Déu, vers Aquell que ens dóna la vida, la vida en plenitud». L’egoisme humà i la inclinació al mal estan a l’arrel dels molts greus errors en l’organització actual de la nostra societat.

Amb la mirada posada en l’Any de la Fe, ens recorda l’«exigència de redescobrir el camí de la fe per il·luminar de manera cada cop més clara l’alegria i l’entusiasme renovat del trobament amb Crist». Ja abans, s’havia referit als «deserts» que originen l’aridesa de la pobresa, de la fam i de la set; de l’abandó, de la solitud, de l’amor trencat. També el desert de l’obscuritat de Déu, del buit de consciència de la dignitat humana i de sentit. El «rescat» és urgent —diu— perquè els deserts exteriors es multipliquen en el món pel fet que s’han estès els deserts interiors. Per això, els tresors de la terra estan subjugats al poder de l’explotació i la destrucció.

Sabem que la Doctrina Social de l’Església —ho diu la Caritas in veritate— ha sostingut sempre que la justícia afecta totes les fases de l’activitat econòmica. L’obtenció de recursos, el finançament, la producció, el consum i totes les fases del procés econòmic tenen ineludiblement implicacions morals, i tota decisió econòmica té conseqüències de caràcter moral. Potser per això costa tant sortir d’una crisi que és més que econòmica.

Ben segur que és l’orgull tan enquistat en la nostra naturalesa el que impedeix l’opció per la gratuïtat i l’acceptació del «rescat» que necessitem. Rescatats del mal, de la injustícia i de la mort: aquesta és la bona i nova notícia del trobament amb el Ressuscitat, la injecció de Vida que hem d’acceptar i proclamar amb el testimoni creient del nostre compromís social.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari