Salut espiritual

La situació que vivim ens demana una obligada referència a l’esperança. Molt més, encara, si els ressorts que mouen els fils estan rovellats per la desconfiança. Tanmateix, esperança, en què? Confiança, en qui? Hi ha resposta. La que als creients se’ns dóna com a regal i la que des del que som hem de buscar amb el nostre esforç.

Fa temps vaig llegir que l’esperança és la irrenunciable confiança que alguna cosa canviarà amb tota seguretat cap a bé i cap a millor, amb la certesa que aquest canvi no es produirà de forma casual, sinó mitjançant l’esforç realitzat per cadascú des del seu interior. Certament, això no ho explica tot, però ens posa en la pista d’iniciar un bon camí. Els cristians, però, creiem que la nostra esperança rau en Crist i que és a partir d’Ell que tota la nostra vida s’il·lumina i pren una nova dimensió.

No podem negar que ens commou la situació mundial i la decepció personal que molts senten quan es veuen incapaços de solucionar problemes que aparentment ens depassen. L’esperança ens ofereix la convicció que qualsevol gest de servei, d’estimació i de solidaritat pot mostrar el rostre de tendresa que tant persones com institucions podem i hem de donar a tot el que fem.

Aleshores, són els fets els qui mostren quan una persona és fidel a la pròpia consciència i quan és madura per assumir responsabilitats. Són els fets els que fan veure que s’actua amb coherència i respecte, amb transparència i amb la humilitat de no ser el centre de tot. En conseqüència, cal que orientem tot l’esforç a descobrir l’immens tresor que cadascú amaga en el seu interior, allò que Déu ha sembrat dins els nostres cors i que forma part del seu misteri d’amor. Entrar-hi i agrair-ho és símptoma de salut espiritual.

Sabem que quan es viu pendent només de l’exterior perquè s’ha assecat l’interior, el que pot succeir és del tot imprevisible. En el fons hi ha una immaduresa que cerca omplir d’excentricitats el buit espiritual que hom pateix. Una espiritualitat que posa cada valor al seu lloc i té com a referents Jesús i l’Evangeli és capaç d’enfrontar-se a qualsevol temptació egoista, acceptant l’esperança com a do i fent de la confiança una joiosa resposta.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , Permalink

Deixa un comentari