Amistat civil, caritat social i política

Estem poc acostumats a aquestes afirmacions i potser desconeixem aspectes claus de la Doctrina Social, a través de la qual l’Església anuncia i actualitza l’Evangeli en la complexa xarxa de les relacions socials. El Concili Vaticà II va deixar clar que es tracta de fecundar i fermentar la societat mateixa amb l’Evangeli i que no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el cor d’un cristià.

En aquests moments en què es parla tant de nova evangelització, vet aquí una acció a la qual no podem renunciar. Fer cas de Jesús en l’encàrrec que ens fa d’anar i anunciar-lo, significa per a l’Església implicar també la societat en la seva sol·licitud missionera. L’Església no és indiferent a tot allò que en la societat s’escull, es produeix i es viu, a la qualitat moral autènticament humana i humanitzadora de la vida social, com la política, l’economia, el treball, el dret i la cultura. La caritat social ens fa estimar el bé comú i, en ell, tant les persones individualment com en la dimensió social que les uneix.

Per això, fer realitat el projecte de fraternitat que és l’Església ens afecta, sempre units a Crist i vivint una autèntica espiritualitat de comunió. El mitjà pastoral evangelitzador és l’amistat des del moment que proposa el despreniment dels béns materials, la donació, la disponibilitat interior a les exigències de l’altre. L’Església, en la Doctrina Social, parla d’amistat civil, perquè veu en ella la realització més autèntica del principi de fraternitat, que és inseparable del de llibertat i d’igualtat, principi que en gran part no s’ha realitzat en les societats polítiques modernes i contemporànies.

El pas decisiu el dóna la caritat com a inspiradora de l’acció individual i alhora com a força capaç de renovar des de dintre estructures, organitzacions socials i ordenaments jurídics. Aleshores, la caritat esdevé social i política i, com diu la doctrina social de l’Església, no s’exhaureix en les relacions entre les persones, sinó que es desplega en la xarxa en què s’insereixen aquestes relacions, que és justament la comunitat social i política. Estimar el proïsme —dirà— a escala social significa valer-se de les mediacions socials per millorar la seva vida o àdhuc eliminar els factors socials que causen la seva indigència. Va bé saber-ho, perquè en aquesta tasca solidària hi estem tots implicats.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , Permalink

Deixa un comentari