El repte és «creure»

Aquests dies he sentit comentar en cercles propers a les nostres parròquies, entre cristians que celebrem l’Eucaristia, una expressió de Jesús que a més d’un li ha tocat el cor: «I, vosaltres, també voleu marxar?» Algú ha dit que li ha tocat la fibra més fina del seu comportament cristià i s’ha sentit molt al·ludit perquè ha vist que aquesta és una temptació que apareix sovint i en la qual moltes persones properes i estimades han cedit. Tots ens demanem què fer per posar-nos al seu costat i no defallir en la decisió de seguir Jesús, fins a dir-li com els apòstols: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut!»

El repte que se’ns presenta, doncs, és «creure», creure en Déu i creure en Jesús, que és el qui ens l’ha revelat i donat a conèixer. «Marxar», per a molts és deixar la pràctica religiosa que, en la majoria dels casos i a la llarga, vol dir «deixar de creure». No és aquest el moment d’analitzar el perquè d’aquest fenomen, però sí de manifestar la inquietud perquè l’accés a Jesucrist sigui fàcil, i l’Església que és el seu Sagrament, el seu signe visible, esdevinguem el mitjà més transparent de tots per arribar-hi.

Aquest és l’altre repte unit al primer, que ens interpel·la fortament i fa que ens demanem amb molta humilitat, però també amb molta sinceritat: Església, què dius de Déu?, què dius de Jesucrist?, què dius de l’home?, què dius de la vida eterna? Tot i la urgència d’una resposta que ens aclareixi, s’ha dit que la crisi que afecta el cristianisme europeu és, sobretot, una crisi sobre el creure en Déu.

Anem, doncs, a tractar l’arrel d’aquest abandó: deixar de creure que Jesús és el camí, la veritat i la vida —tal com ell s’ha definit— és possible quan ens sotmetem a la tendència de relativitzar-ho tot, fins la mateixa veritat en què creiem. No hi ha dubte que això fa minvar l’adhesió creient inicial i la fe es refreda. El testimoni cristià de la caritat viscuda en la veritat haurà de ser la resposta al repte de «creure», esforç que haurem de fer, tot demanant sempre el do de la fe. Siguem més humils i demanem-lo, per a un mateix i per als altres. La veritat, que és Jesús, ens farà lliures!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari