Consciència cristiana i implicació política

Els dons de saviesa i fortalesa interior, que ens donen a cadascú la consciència personal de sentir-se «habitat» per l’Esperit Sant, són els qui ens capaciten per parlar en nom de Déu i ser també la consciència crítica del poble que necessita un seguiment atent, a vegades tolerat, però també rebutjat. Jesús ho constata amb evidència quan, referint-se a ell mateix, diu que «cap profeta no és ben rebut al seu poble» (Lc 4,24). Hi ha una inevitable incidència política que es fa implicacióde la mateixa manera que Jesús viu l’encarnació fins a les darreres conseqüències. També els profetes saben quina és la seva missió crítica enmig del poble i com «són cridats a examinar la seva conducta» (cf. Jr 6,27).

No són tanmateix els únics que es fan sentir. Les declaracions públiques han d’anar acompanyades sempre d’unes accions creïbles i d’un compromís eficaç. L’actuació dels cristians en la gestió pública, política, social, econòmica o cultural pot adquirir tons profètics i s’insereix en la missió de l’Església; més ben dit, és la mateixa Església en acció transformadora respecte de la societat de la qual n’és part qualificada.

Em remeto al document Laics cristians, Església en el món de la CEE i en concret la frase final. Després de fer referència al Concili Vaticà II quan diu que «en un món secular, els laics —homes i dones, infants, joves i ancians— són els nous samaritans, protagonistes de la nova evangelització i amb l’Esperit Sant que els ha estat donat. L’Esperit Sant impulsa els evangelitzadors i fa que es converteixin, comprenguin i acceptin l’Evangeli que els és proposat». I hi afegeix: «La nova evangelització, la faran sobretot els laics, o no es farà.» Què ha de canviar perquè realment sigui així?

Pau VI ha dit que «evangelitzar és la gràcia i la vocació de l’Església, la seva identitat més profunda». Per l’acció evangelitzadora, la comunitat cristiana es presenta com a comunitat de fe; més encara, com a comunitat d’una fe confessada en l’adhesió a la Paraula de Déu, celebrada en els sagraments, viscuda i testimoniada en la caritat com a ànima de l’existència moral cristiana.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , , , , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari