També dels joves n’hem d’aprendre

Els joves són clars en les respostes. Ho he sentit directament d’ells, parlant amb ells. El major problema? L’atur, han respost sense cap mena de dubte. Sabem que la causa és una crisi generalitzada. I la causa de la crisi? L’avarícia! ha dit amb tota rapidesa un d’ells. Una resposta com aquesta deixa entreveure una experiència dolorosa, un present angoixós, una desconfiança amb els majors, un futur incert. Com recompondre una situació tan viciada?

La resposta és personal i demana un canvi radical d’actituds per part de tots. L’avarícia és l’afany desmesurat de posseir i adquirir riquesa, i sempre amb la referència del qui vol triomfar amb les armes de l’egoisme i de l’orgull. Resulta difícil pensar que això tingui alguna justificació quan l’ascens d’uns comporta irremissiblement l’enfonsament d’altres. Per això, el problema que causa l’avarícia, com també la cobdícia en el terreny del desig i, en una visió més ampla, l’especulació, és la d’unes relacions inhumanes que han enverinat el teixit social fins a provocar una desprotecció sense sortida. I ho estan pagant els més pobres!

Amb tot, alguna sortida hi ha d’haver, o podem fer que hi sigui. És cert que hi ha crisi, però encara és més cert que estan apareixent valors que fan front a molta irresponsabilitat personal i a desequilibris socials. M’ha emocionat llegir la carta que ha enviat una família a l’equip de professors i empleats d’una escola cristiana. En ella agraeixen la seva labor educativa basada en valors ètics envers les persones, acció que ha estat decisiva en el comportament exemplar del seu fill a l’hora d’atendre a qui passa més necessitat entre ells, com és el cas d’un avi malalt. Els pares han volgut agrair l’excel·lent formació —aquestes són les seves paraules— que ha rebut el seu fill.

Certament, hi ha béns que no es cotitzen amb euros ni amb fàcils aplaudiments, ja que el seu preu és infinit i depassa qualsevol càlcul. Apostar per aquests valors de l’esperit vol dir donar un tomb radical a la vida, a la seva acostumada forma d’organitzar-la quan només es pensa en el propi jo o en els béns materials que es poden aconseguir. Més enllà de l’avarícia hi ha algú que, perquè estima, busca el bé de l’altre per damunt de tot. I això és veritablement exemplar!

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

Català, , , , Permalink

Deixa un comentari