Identitat ciutadana i pertinença social

Citant el Concili Vaticà II, llegim en el Compendi de la Doctrina Social de l’Església que «l’ordre social i el seu progrés han de fer prevaler sempre el bé de les persones» i que cal «considerar el proïsme, sense exceptuar ningú, com un altre si mateix, i tenir cura en primer lloc de la seva vida i dels mitjans necessaris per viure-la dignament». Es tracta del mateix concepte de persona humana, que és de fet —segons la mateixa doctrina social— el fonament i fi de la convivència política i responsable de les pròpies opcions i capaç de dur a terme projectes que donen sentit a la seva vida, a escala individual i social.

D’altra part, afirmant la seva obertura a la Transcendència i als altres, la persona humana assoleix la plena i completa realització de si mateixa, la qual cosa significa que per a ella, criatura naturalment social i política, la vida social no és quelcom d’accessori, sinó una dimensió essencial i ineludible. Com a conseqüència, el pensament social de l’Església afirma que la comunitat política, realitat connatural als homes, existeix per obtenir un fi que altrament seria inabastable: el creixement més ple de cadascun dels seus membres, cridats a col·laborar establement per realitzar el bé comú, amb l’empenta de la seva tensió natural vers la veritat i vers el bé. 

Per això, no podem dissociar de cap manera ètica personal i ètica pública si volem de veritat construir-nos com a «poble» entès com un «nosaltres», veritable comunió de persones compromeses en la recerca compartida de la veritat, del bé i de la bellesa. La comunitat política, doncs, troba en la referència al «poble» la seva dimensió autèntica, ja que el caracteritza compartir vida i valors, fet que és font de comunió espiritual i moral. 

El cardenal Bergoglio, avui papa Francesc, diu que «la persona social adquireix la seva plena “identitat” de ciutadà en la seva pertinença a un “poble”. El repte de la identitat d’una persona com a ciutadà és directament proporcional a la manera com viu la seva pertinença. A qui? Al poble on neix i en el qual viu».

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

 

Català, , , , , , , , , , , , , Permalink

Deixa un comentari