Donar òrgans és un gest d’amor

Per la Paraula de Déu sabem que l’amor és el fonament de tota actuació veritablement humana. Encara més, Jesús diu que ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics i, dit això, afegeix: «Vosaltres sou els meus amics.» Des d’aquesta familiaritat podem entendre el to de tendresa i de generositat que pren la forma d’estimar que ell proposa. Per això, estem en total sintonia amb tots els esforços orientats a defensar la vida des de l’amor a les persones, especialment les més febles i les que pateixen més riscos. En aquesta línia s’inscriu la jornada sobre la donació i trasplantaments d’òrgans, un «gest d’amor», com el qualifica el papa Francesc.

«El gest de donar òrgans i els trasplantaments que hi segueixen ofereix, doncs, la possibilitat de salvar moltes vides sotmeses a un perill de mort o amb sofriments intensos.»

L’Evangeli té com a missatge central el manament de l’amor: «Estimeu-vos els uns als altres.» En ell rau el missatge de donar la vida quan és lliurada per amor a l’estil de Jesús, tal com ha demostrat morint per la salvació de la humanitat. Per això, l’Església anunciem aquest missatge de vida i d’esperança per a tothom, sense cap exclusió. El gest de donar òrgans i els trasplantaments que hi segueixen ofereix, doncs, la possibilitat de salvar moltes vides sotmeses a un perill de mort o amb sofriments intensos. Un gest que defensa la dignitat de les persones, fa una crida a la gratuïtat de l’amor i a la capacitat de generositat que cada persona ja conté pel sol fet de ser-ho.

Sant Joan Pau II havia defensat la donació d’òrgans realitzada d’una manera èticament acceptable, amb la missió d’oferir una oportunitat de salut, o fins i tot de la mateixa vida, als malalts, els quals sovint no tenen altra esperança. Es tracta de la solidaritat que uneix els éssers humans i de la caritat que disposa a donar-se en bé dels qui més sofreixen. L’evangeli del bon samarità sempre serà el referent del valor de pensar més en l’altre i no tant en un mateix. Cal que afavorim amb fermesa la cultura de la generositat que enalteix la cultura de la vida. Amb aquesta decisió estem reproduint en la nostra existència personal i en la dels altres la mateixa vida de Jesús, que «ens va estimar fins a l’extrem».

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Donar òrgans és un gest d’amor

Compartim preocupació i compromís

És un motiu de satisfacció quan et diuen que un jove ha trobat feina, i més encara si s’ha tingut part a intervenir per la seva inserció laboral. Que bé quan és el resultat d’una confluència d’esforços compartits entre entitats empresarials, polítiques, socials, eclesials i laborals que ho han fet possible, senzillament perquè s’han posat d’acord a programar-ho, realitzar-ho i aconseguir-ho. Quan se cerca el bé de tots, especialment dels qui més ho necessiten i, a més dels mitjans s’hi posa cor, el resultat de la suma d’esforços es converteix en una multiplicació de resultats. Compartim preocupació i compromís amb qualsevol persona de bona voluntat i desitjam treballar colze amb colze.

«Quan l’Església presenta el treball realitzat conjuntament per moltes persones en el nostre immediat entorn social no té altra intenció que informar d’un camí recorregut, però que encara necessita seguir fent al costat de moltes noves pobreses.»

Quan l’Església presenta el treball realitzat conjuntament per moltes persones en el nostre immediat entorn social no té altra intenció que informar d’un camí recorregut, però que encara necessita seguir fent al costat de moltes noves pobreses. No ens centram només en els llistats acostumats de situacions que sempre hi seran, sinó que volem respondre a tot allò que se’ns presenta i ser prou creatius i valents per donar-hi resposta. S’està passant des de fa temps d’un tipus de presència molt localitzada en persones i famílies amb molta precarietat, a una nova presa de consciència de l’arrel dels problemes per posar-hi part de la solució abans que apareguin.

El que ens mou des del més íntim de les nostres vides és la fe en Jesús. Ell s’ha identificat amb els més pobres, concretament ho ha dit dels qui passen fam i set, dels qui estan despullats, dels qui estan malalts o a la presó. Ho ha dit i ens ha demostrat que es possible fer-ho perquè ell ho ha fet primer que nosaltres amb el tracte personalitzat i combatent les injustícies de què són objecte. Per això, hem de fer que l’Evangeli de la misericòrdia sigui la nostra generosa resposta. Facem que allò que sembla impossible, que seria una economia que ajudés els més pobres a adquirir una situació digna d’una persona humana, arribi a ser possible amb l’esforç solidari de tots, cadascú des del lloc que ocupa i des del qual amb caritat ha de respondre.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Compartim preocupació i compromís

En cristià, quan sumem, multipliquem!

Això és així i els cristians no en tenim l’exclusiva, perquè tot intent de fer el bé, tot esforç de cooperació per aconseguir que aquest bé sigui per a tots, comú, tota aportació generosa per pal·liar situacions de desigualtat o d’injustícia, tot això és feina de qualsevol persona que té cor i estima, i sap que primer és l’altre que no pas un mateix.

«Festa del Corpus Christi, festa de la multiplicació de l’amor fins a l’infinit. Un testament, el de l’amor sense límit, perquè és el d’estimar tal com Jesús estima, la nostra preocupació diària per fer-ho realitat».

Això és Evangeli pur, encara que qui ho practica no se n’adoni del tot ni en tingui plena consciència. A nosaltres, els qui creiem en Jesús, ens toca dir-los: «No ets pas lluny del Regne de Déu!» (Mc 12,34). Per això, podem dir, des de la fe en Jesús, que quan sumem esforços, multipliquem resultats. Tenim la referència evident del miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, que ha comptat amb el gest caritatiu de compartir el que cadascú té. Aleshores, el miracle és possible!

Jesús ho ha dit molt clar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos!» (Mc 6,37). La multitud famolenca hi és. «Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist» (EG 49), ens demana el papa Francesc, al mateix temps que ens fa veure que existeix un vincle inseparable entre la nostra fe i els pobres i ens exhorta a no deixar-los mai sols. «Som cridats —també ens diu Francesc— a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics, a escoltar-los, a interpretar-los i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells» (EG 198).

Festa del Corpus Christi, festa de la multiplicació de l’amor fins a l’infinit. Un testament, el de l’amor sense límit, perquè és el d’estimar tal com Jesús estima, la nostra preocupació diària per fer-ho realitat. L’Eucaristia, el millor regal, ja que és Jesús en persona que es queda entre nosaltres i dins cadascú pel seu Esperit. «L’Eucaristia —diu el papa Francesc—, que si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes sinó un generós remei i un aliment per als febles» (EG 47). A la taula de l’Eucaristia sempre hi ha un plat i un seient per a tu i per a mi. Jesús ens hi espera i la comunitat també. Si partim el pa i el repartim, viurem el goig del compartir.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a En cristià, quan sumem, multipliquem!

Fer mel de tota flor

Acostumats sovint a jutjar-nos i prejutjar-nos, a pensar i parlar malament els uns dels altres, a caure en la temptació d’erigir-nos en inquisidors implacables del pròxim, a afavorir des de l’anonimat ambients de desprestigi i justificar comportaments intolerables, sempre amb més voluntat de destruir que de construir…, així fem transcórrer la vida amb el colorant negrós del mal humor i la queixa constant.

«Som convidats a sortir dels nostres egoismes i fer mel de tota flor, urgits a forjar nous ambients positius, creant xarxes de sana comunicació que escampin la notícia que Déu ens estima.»

Algú ha vist i ha descrit així la realitat que ens envolta i amb l’agreujant de dir «és que podem fer tan poc per posar-hi remei i fer que aquest ambient canviï!». Davant d’això i observant la dinàmica de les relacions interpersonals que veiem a l’Evangeli, contemplant Jesús i els qui el segueixen, hom s’adona que la nostra missió en el món és pensar, parlar i actuar com ho fa Jesús.

Tanmateix, la vida de cada dia presenta moltes oportunitats aprofitables per estendre la bondat, la veritat i la bellesa, atributs tots ells que ho són de Déu i en Ell troben el seu fonament i projecció. L’espiritualitat que traspua ens dona el goig de contemplar-lo com a la màxima comunicació d’un amor que es contagia i el defineix. En la revelació que hem rebut de forma gratuïta amb el do de la fe i que ens obre el cor a l’amor infinit de Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, hi ha el seu màxim apropament a la humanitat, la infinita predilecció de sentir-nos estimats com a fills, la proposta de fer un món de germans i el goig consolador de sentir-nos acompanyats i marcats pel segell de l’Esperit Sant promès, present i actuant en cada persona i vetllant la seva dignitat.

D’aquesta identitat, que omple de sentit la vida perquè prové de Déu, que és Amor, i ens orienta cap a Ell, podem treure tot allò de bo i positiu que hi ha en les persones, els esdeveniments i les coses, i vèncer prejudicis, intoleràncies, incomunicació, actituds inquisitorials, visions negatives i mal humor dominants… Som convidats a sortir dels nostres egoismes i fer mel de tota flor, urgits a forjar nous ambients positius, creant xarxes de sana comunicació que escampin la notícia que Déu ens estima i per Jesús ens diu «manteniu-vos en el meu amor».

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Fer mel de tota flor

Una proposta de fraternitat

No és fàcil entendre-ho i molt menys viure-ho quan el virus de l’individualisme està enverinant persones i institucions. L’altre és un germà! Una germana! Passar del «tot per a mi» a «pensar en l’altre»; hi ha una alternativa davant la qual s’ha de prendre postura. «Jo o els altres» o «els altres i jo». No és un joc de paraules, sinó una veritat com un temple que posa en evidència per on hem de prendre partit. Un món dividit és cridat a la unitat, un cor desfet és convidat a la conversió, una humanitat que parla llenguatges que dispersen ara rep una proposta de fraternitat, de fer un món de germans. Ho volem, que sigui així? Fem que sigui així?

«El primer dia de l’Església, diada de Pentecosta, és una explosió de festa, l’esclat d’un anunci que congrega, interpel·la i fa prendre decisions.»

El primer dia de l’Església, diada de Pentecosta, és una explosió de festa, l’esclat d’un anunci que congrega, interpel·la i fa prendre decisions. Hi ha un foc interior que crema i, deixant la por, fa sortir al carrer per dir amb veu ben alta que hi ha un missatge joiós a comunicar. No són els apòstols els qui parlen, és l’Esperit Sant que parla per ells i fa que tothom ho entengui. És el llenguatge de l’amor, el llenguatge de Déu que estima i vol el bé de la humanitat, de tots els qui cerquen honradament la veritat. Més de dos mil anys d’història i el fenomen es repeteix en els cors senzills que creuen en la fraternitat, en fer un món de germans des dels actes més senzills de cada dia.

Avui, se’ns demana a l’Església que siguem així. Se’ns demana als cristians que siguem com Jesús i com tots els qui al llarg dels segles han encarnat en la seva vida l’esperit de l’Evangeli i estan experimentant la santedat en tota la seva diversitat, que és la riquesa espiritual que ens manté vius.

Una Església on tots, laics i laiques, consagrats i consagrades, diaques, preveres i bisbes realitzem la missió que se’ns ha encomanat i abandonem l’aïllament i l’autoreferencialitat. El centre és Jesucrist i no n’hi ha d’altre. En Ell i des d’Ell, qui de part del Pare ens ha comunicat el seu Esperit, que fa que ens entenguem des del llenguatge universal de l’amor, construïm fraternitat, sempre.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Una proposta de fraternitat

Periodisme de pau

«En el projecte de Déu, la comunicació humana és una modalitat essencial per viure la comunió.» Així comença el missatge del papa Francesc en ocasió de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials d’enguany, una crida al servei de la veritat i de la pau, ja que sota el lema «La veritat us farà lliures» (Jn 8,32) exposa el tema de les notícies falses i el periodisme de pau. «L’ésser humà, imatge i semblança del Creador —afegeix— és capaç d’explicar l’experiència pròpia i descriure el món, i de construir així la memòria i la comprensió dels esdeveniments.»

«La valoració de la professió periodística o la promoció d’un periodisme de pau ens porta a demanar al Senyor que ens ajudi a parlar dels altres com de germans i germanes, on les paraules siguin llavor de bé per a tothom».

Què hi ha de fals en les notícies falses?, es demana. «L’expressió es refereix a informacions infundades, fonamentades en dades inexistents o distorsionades, que tenen com a finalitat enganyar o fins i tot manipular el lector per aconseguir determinats objectius, influir en les decisions polítiques o obtenir guanys econòmics.» És un mal que s’estén i que afecta Déu, el proïsme, la societat i la creació, un mal radicat en el cor humà i que afavoreix els conflictes. En el fons, hi ha una set de poder, de tenir i de gaudir que roba llibertat del cor. D’aquí, la necessitat d’«educar en la veritat per saber discernir, valorar, ponderar els desitjos i les inclinacions que es mouen dins nostre».

Seguint les paraules de Jesús «la veritat us farà lliures», Francesc diu que «per discernir la veritat cal distingir què és el que afavoreix la comunió i promou el bé, i allò que, contràriament, tendeix a aïllar, dividir i contraposar. La veritat, per tant, no s’aconsegueix realment quan s’imposa com a quelcom extrínsec i impersonal; brolla de relacions lliures entre persones, en l’escolta recíproca». Encara més, «una argumentació impecable pot sostenir-se sobre fets innegables, però si s’utilitza per ferir l’altre i desacreditar-lo als ulls dels altres, per més que sembli justa, no conté en ella la veritat».

La valoració de la professió periodística o la promoció d’un periodisme de pau ens porta a demanar al Senyor que ens ajudi a parlar dels altres com de germans i germanes, on les paraules siguin llavor de bé per a tothom.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

 

 

 

 

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , | Comentaris tancats a Periodisme de pau

És al cel el meu «papà»?

És la pregunta que un infant, el Manuel, fa al papa Francesc. Així d’espontani i clar: «És al cel el meu papà?» Succeeix durant la visita que Francesc ha fet en una parròquia de la diòcesi de Roma. Entranyable, el diàleg entre ells, entre les llàgrimes d’un fill que fa poc que ha perdut el seu pare i l’acollida paternal d’un Papa que es posa al nivell del que és més petit, més feble… El Manuel, en el moment de fer la pregunta es posa a plorar i el Papa li diu: «Vine, acosta’t a mi.» En la trobada, arriba el consol de la fe i de l’amor. Comença el diàleg, abraçats. Llavors, Francesc comenta en públic, amb permís del Manuel, el to i el contingut de la conversa.

«La preocupació de l’infant és si el seu pare, tot i ser ateu, és al cel. Impressionant la força interior que el mou a preguntar, però més encara l’estimació pel seu pare, a qui el vol al cel.»

La preocupació de l’infant és si el seu pare, tot i ser ateu, és al cel. Impressionant la força interior que el mou a preguntar, però més encara l’estimació pel seu pare, a qui el vol al cel. Quina forma tan neta i transparent d’amor, capaç de superar la barrera de la mort i tots els prejudicis que tantes vegades ens impedeixen obrir-nos a la fe!

Aquest pare, papà, ateu, ha volgut batejar els quatre fills. Sorprenent. Era un home bo —diu el Papa—. I roman la pregunta del fill: «És al cel, el papà?» El papa Francesc es demana: «Com està el cor de Déu davant d’un papà així? Déu té un cor de papà. I, davant d’un papà no creient, que ha estat capaç de batejar els seus fills i donar-los aquest valor als seus fills, penseu que Déu seria capaç del deixar-lo allunyat d’Ell?» Tots els assistents responen amb un «No!» unànime. El papa Francesc li diu: «Mira, Manuel, aquesta és la resposta! Déu segurament està orgullós del teu papà. Perquè és més fàcil batejar els fills sent creient, que batejar-los sent no creient. Segurament a Déu li ha agradat molt això que ha fet el teu papà. Parla amb el teu papà, resa al teu papà.»

Hi sobren comentaris. Cal admirar i reflexionar. Fer silenci. L’amor i el cel es troben, com s’han apropat l’amor d’un pare pel seu fill i l’amor d’un fill pel seu pare. L’intermediari, la solució, ha estat Déu, que és amor. El papa Francesc ho ha fet evident.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , | Comentaris tancats a És al cel el meu «papà»?

Joves amb veu i vot

És el que l’Església vol i espera dels joves, tot convocant-los a preparar l’assemblea del Sínode dels Bisbes que tindrà lloc a Roma el proper mes d’octubre. No hi ha altre camí, la veu dels joves ha de ser escoltada. Potser és cert que els joves diuen que no se’ls escolta. Qui sap si tampoc no hi ha qui creï un clima on el diàleg sigui transparent i fàcil, on la pregunta primera de Jesús tingui ressò en la seva vida i es deixin interrogar.

«Els joves no volen propostes prefabricades ni respostes a preguntes que no es fan. Posar-se al seu nivell amb humilitat és la primera condició perquè la conversa sigui atractiva».

Jesús va veure dos joves que el seguien i els va preguntar: «Què busqueu?» Té la iniciativa, provoca el diàleg i acompanya la recerca. «On vius?», li diuen, i vet aquí la resposta: «Veniu i ho veureu!» El goig de veure s’uneix a la voluntat d’anar-hi. Ho és, així de senzill, el tracte amb els joves? Deixem que vinguin, que parlin, que hi siguin!

Els joves no volen propostes prefabricades ni respostes a preguntes que no es fan. Posar-se al seu nivell amb humilitat és la primera condició perquè la conversa sigui atractiva. Recordo amb emoció i gratitud les trobades de joves, els diàlegs a classe amb els nois i noies de batxillerat o les llargues revisions de vida els diumenges a la tarda… i tantes i tantes converses. Quin goig de conversa! També avui ha de ser possible! Per què no?

Que un jove pugui parlar de Déu, de Jesús, de l’Església, de la seva esperança i inquietuds, dels esdeveniments de la societat i de la pròpia vida a la llum de la fe ha de ser normal. Fent-los confiança, als joves se’ls ha de donar veu i vot, és a dir, que parlin i decideixin amb coneixement i plena llibertat.

Fa pocs dies, en la sessió plenària dels bisbes, el president es demanava per què molts joves, sense motiu personal conegut, es distancien de la participació en la vida de l’Església i es col·loquen silenciosament al marge, sense agressivitat. Són els joves com un sismògraf que detecta els moviments subterranis de la història? Després, ens animava a refer el camí, a utilitzar la pedagogia que Jesús fa servir amb aquells deixebles camí d’Emmaús quan es posa a conversar amb ells i els obre els ulls fins que el reconeixen.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , | Comentaris tancats a Joves amb veu i vot

Alegreu-vos i celebreu-ho!

El papa Francesc ens acaba de regalar una joia pasqual, una exhortació apostòlica sobre la crida a la santedat en el món actual. Deu ser important el tema perquè en ell ens hi va el fet de deixar entrar Déu en la pròpia vida, per tal de ser sants com ell és sant. L’objectiu no és sobretot mirar-se cadascú, tancats en l’embadaliment per les dinàmiques d’autoajuda i de realització autoreferencial. No vol que la vida de l’Església es converteixi en una peça de museu o en una possessió de pocs.

«El papa Francesc ens acaba de regalar una joia pasqual, una exhortació apostòlica sobre la crida a la santedat en el món actual».

Parla de la santedat amb un to normal, proper i sincer, d’obertura a Déu i als altres. No centra la santedat en fets extraordinaris, sinó en gestos petits: rebutjant les crítiques, escoltant amb paciència i amor, dient una paraula amable a una persona pobra. És ben cert que els pobres continuen sent l’eix transversal dominant de tot el seu ministeri pastoral, la qual cosa fa que hi posi tant d’èmfasi fins al punt de posar les benaurances i Mateu 25 com el paradigma de l’autèntica felicitat que s’ha de buscar. Per això, veu necessari reproduir en la pròpia existència els diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor.

La paraula «feliç», o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Diu que només podem viure les benaurances si l’Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l’egoisme, de la comoditat, de l’orgull.

Hi ha aspectes de la vida de santedat que són especialment significatius. La perseverança, la paciència i la mansuetud descriuen aquella fortalesa interior que fa possible el testimoni. El sant —diu Francesc— és capaç de viure amb alegria i sentit de l’humor, irradia en els altres un esperit positiu i esperançat, fins i tot en temps difícils, però viscuts amb audàcia i fervor, en comunitat i pregària constant.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , , , , , | Comentaris tancats a Alegreu-vos i celebreu-ho!

Com trobar-se amb Jesús ressuscitat?

Compartint amb els joves una de les peregrinacions de Setmana Santa, un d’ells em va fer aquesta pregunta: «Com és possible la trobada amb Jesús, de la qual tant parlem?» Realment, estava tocant un dels punts claus de la fe cristiana. Anàvem caminant en grup i reflexionant. A poc a poc vaig intentar respondre. Amb Jesús ens trobem llegint, meditant i pregant l’Evangeli, especialment a partir del que ell diu i fa, escoltant les seves preguntes i responent-les, confrontant la pròpia vida amb la seva. Aquest és un primer aspecte que ens ajuda a una bona comunicació humana i es converteix en pregària.

«Compartint amb els joves una de les peregrinacions de Setmana Santa, un d’ells em va fer aquesta pregunta: “Com és possible la trobada amb Jesús, de la qual tant parlem?”»

El diàleg va seguir quan em vaig referir a una altra dimensió de la trobada amb Jesús. El model ens el dona Jesús mateix quan s’identifica amb totes aquelles persones que hem acollit, hem acompanyat i ajudat, aquells «germans més petits» a qui hem donat de menjar i beure, a qui hem vestit o hem visitat perquè estava malalt o a la presó. Posem-hi aquí tota persona amb qui Jesús s’identifica. En aquest aspecte tenim molta feina a fer, ja que afecta tota relació humana. Són els ulls de la fe i l’escalf de l’amor que fan possible que, en tota persona, hi vegem Jesús a qui reconèixer i estimar.

L’altre aspecte és l’encontre amb Jesús Ressuscitat que té lloc cada vegada que celebrem l’Eucaristia i els altres sagraments. És una trobada en la qual, com en tot el que s’ha dit abans, hi intervé la fe i la comunitat, ens enforteix espiritualment i dona una nova projecció a tot el que som, diem i fem.

Som hereus d’un poble creient que ha edificat la seva convicció de fe sobre el testimoni dels apòstols. D’ells bevem l’experiència quan expliquen com s’han trobat amb Crist Ressuscitat i com aquest esdeveniment singular ha provocat un gir total a les seves vides. Han passat del dubte a la confiança, de la por a la pau interior, de la desil·lusió a l’entusiasme, de la soledat a la companyia, de la decepció al goig de comunicar la bona notícia i implicar-s’hi del tot fins a comprometre-hi la vida.

Sebastià Taltavull
Bisbe de Mallorca

Posted in Català | Tagged , , , , , , , | Comentaris tancats a Com trobar-se amb Jesús ressuscitat?