EDITORIAL 
La maduresa dels seminaristes
Redacció 14/03/2017

L’eucaristia celebrada a la Sagrada Família el dia 5 passat, amb motiu de l’arribada de la Creu de Lampedusa, va ser impressionant per la gran concurrència de joves i pel silenci dens i el sentit d’adoració en què va discórrer. Alguns agents pastorals coincideixen que els joves d’avui tenen una altra manera de celebrar la fe, menys racionalista, més contemplativa, basada en l’experiència i el testimoni de vida. Les vocacions que estan sorgint no difereixen gaire d’aquest nou tarannà.

En l’avinentesa del Dia del Seminari, dediquem el Primer Pla d’aquest número, elaborat pel nostre redactor Joan Piñol, als seminaristes catalans. Aquests joves es preparen per guiar les comunitats cristianes en un mapa pastoral català on cada vegada més un únic prevere tindrà la responsabilitat de més d’una parròquia. Les seves trajectòries personals i els seus itineraris són diversos: els uns provenen de famílies catòliques, d’altres són en un o altre grau, conversos. Alguns han cursat estudis civils. Fins i tot, algun ha tingut responsabilitats polítiques. També els qui els acompanyen són de diverses tradicions espirituals, de vegades externs als seminaris. El fet és que en pocs anys aquests seminaristes seran els que serviran —i d’alguna manera, lideraran— les parròquies, comunitats i moviments cristians de Catalunya. Caldria preguntar-se què n’esperen, d’aquests candidats, els fidels i la societat. L’any 1986, el Dr. Narcís Jubany, cardenal-arquebisbe de Barcelona, va escriure una exhortació pastoral sobre la maduresa humana i cristiana. En la mateixa línia, la nova Ratio dels seminaris subratlla també que allò que ha de marcar l’adequat progrés del seminarista és «assolir el grau de maduresa humana i vocacional que es requereix per a cada etapa». Una maduresa —diu— vocacional, interior, humana, cristiana i sacerdotal, física, psicoafectiva i social, espiritual, suficient per relacionar-se amb homes i dones, de diversa edat i condició social. Semblaria que aquest nivell de maduresa humanament és difícilment assolible, amb tot, la Ratio recorda que és suscitada i afavorida per l’acció de la gràcia que no substitueix la naturalesa sinó que la perfecciona. El document també exhorta els candidats al presbiterat a cultivar la humilitat, la valentia, el sentit pràctic, la magnanimitat en el cor, la rectitud en el judici i la discreció, la tolerància i la transparència, l’amor a la veritat i l’honestedat (93). És obvi que, com més alt sigui el nivell de formació dels laics, major serà també l’exigència dels ministres que estan al seu servei.




Més notícies sobre EDITORIAL

Aposta per l’economia social

Els «santjordis» de Puig i Cadafalch

La Pasqua dels nous batejats

Pastoral de la Salut i justícia global










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET