PAPA FRANCESC
Els peruans esperen que "el Papa els enforteixi", diu l'ambaixadora
Elvira Velásquez, representant diplomàtica davant la Santa Seu, elogia "la cultura de l'encontre i la misericòrdia" que proclama Francesc
@IgnasiMiranda 19/07/2017

Elvira Velásquez Rivas Plata, ambaixadora del Perú davant la Santa Seu, ha dit aquest dimecres que "els peruans han rebut amb gran alegria l'anunci de la visita del Sant Pare al seu país, motiu pel qual estan agraïts a Déu i al Papa per aquest gest de proximitat amb el poble peruà". En unes declaracions a la Ràdio Vaticana en què ha comentat el proper viatge apostòlic de Francesc a aquest país sud-americà del 18 al 21 de gener, la diplomàtica ha transmès els sentiments d'alegria del poble peruà després de la notícia de l'anunci de la visita. Ha dit que els ciutadans "reben el pontífex amb alegria i surten al seu encontre, per trobar en ell el missatge de Crist per al nostre camí de cada dia".

En la mateixa línia, l’ambaixadora del Perú ha assegurat que el Sant Pare comunicarà molta esperança al seu país. "En el seu missatge trobem nous elements per a poder teixir aquest paradigma de comprensió del món i de la relació de l'home amb el món, elements que, des d'una perspectiva espiritual, ens ajuden a afrontar els reptes d'avui. És amb la cultura de l'encontre i amb la misericòrdia, amb la idea de la cura de la creació, de la recerca del bé comú i de la pau que es construeix l'esperança per a tothom. Estem segurs que la seva paraula ens alleujarà, ens reconfortarà i ens enfortirà per poder reconstruir aquest país que té moltes tasques encara per fer en favor dels peruans", ha explicat. L’ambaixadora del Perú ha comentat, a més, que el treball de les autoritats civils i les eclesiàstiques va de la mà per la importància de l’esdeveniment.

Elvira Velásquez ha comentat, en un altre moment, que "la visita del Papa és un esdeveniment històric per al Perú”, i ha assegurat que “el govern ha donat la més alta prioritat a aquest viatge, en designar una comissió d'alt nivell integrada per membres de l'Estat i de la Conferència Episcopal Peruana, que són els encarregats de coordinar amb els representants de la Santa Seu tots els aspectes relacionats amb la visita, per a la qual compten amb tot el suport de l’executiu per organitzar el viatge”. Velásquez ha afegit que tots volen “que el Sant Pare se senti a casa” i que el reben “amb el cor obert, alhora que desitgen que la seva presència al  país porti molta alegria, que la trobada amb el Vicari de Crist arribi al cor i el transformi".

L’ambaixadora del Perú ha subratllat, d’altra banda, les bones relacions i la col•laboració entre l'Estat peruà i l'Església catòlica. Ha explicat que, des de l'inici de la seva missió com ambaixadora davant la Santa Seu al setembre de 2015, “s’ha buscat estrènyer la cooperació i les bones relacions entre la Seu Apostòlica i el Perú, país que reconeix el paper que té l'Església en la formació cultural, històrica i moral en el marc del respecte de l'autonomia i independència entre l'Estat i l'Església”. En aquesta línia, Velásquez ha conclòs que l’Església “treballa pels més pobres, en accions de caràcter humanitari i de salut, i sempre està present en tots aquells aspectes que tenen a veure amb la vida dels peruans".

Informe sobre els abusos a Ratisbona

D'altra banda, aquest dimarts, es va presentar l'informe final d'una investigació de dos anys que va determinar que 547 membres del cor de nens de la Catedral de Ratisbona, a Alemanya, van patir abusos físics i sexuals en un període de 60 anys. La premsa ha informat que el germà del Papa emèrit Benet XVI estaria presumptament involucrat, cosa a la qual l'advocat encarregat de l'informe també respon. Dels 547 menors que van patir algun tipus d'abús, uns 500 diuen haver rebut una bufetada o algun tipus de càstig físic similar, mentre que hi ha documentats 47 casos d'abusos sexuals.

L'advocat del cor de la diòcesi de Ratisbona i encarregat de les investigacions sobre els abusos, Ulrich Weber, va explicar que Georg Ratzinger, que va dirigir el cor entre 1964 i 1994, "no tenia coneixements dels abusos sexuals", però, "se’l podria acusar de mirar cap a un altre costat i no intervenir". En una entrevista al Passauer Neue Presse a principis de l’any passat, el germà del Papa emèrit va assegurar no haver conegut "res sobre abusos sexuals durant el seu temps de director", i després va fer una petició de perdó a les víctimes. A més, el sacerdot va admetre que ocasionalment va bufetejar alguns nois, però va precisar que no ho va fer fortament. Ratzinger explicava que "els cops o bufetades eren comuns no només en el cor de la Catedral, sinó en tots els àmbits de l'educació, així com en les famílies, i el sentit no era diferent".

L'informe difós per la BBC aquest mateix dimarts acusa "49 membres de l'Església Catòlica de cometre abusos entre 1945 i principis dels 90", però aclareix que "és improbable que els presumptes autors s'enfrontin a càrrecs criminals a causa de la quantitat d'anys que han passat", de manera que haurien prescrit. D’aquests 49 acusats, 9 haurien perpetrat els abusos sexuals. L'Església ha ofert prèviament pagar a les víctimes una compensació que va entre els 5.000 i els 20.000 euros, segons la BBC. CNA Deustch -agència en alemany del Grup ACI- explica que el vicari general de Ratisbona, Michael Fuchs, va acceptar que l'Església "va cometre tots aquests errors", i assegura que "ha après molt", però reconeix que s’haurien pogut "fer les coses molt millor". Afegeix que “la premsa ha treballat dur i avui només es pot demanar perdó". Fuchs també precisa que, d'acord amb els informes de premsa, Ratzinger va assumir un important compromís en les indagacions preliminars de la investigació. Per assegurar que aquests abusos físics i sexuals no es repeteixin mai més, la diòcesi de Ratisbona va desenvolupar i va presentar un enfocament preventiu. L'actual director del cor de nens de la Catedral de Ratisbona, Roland Büchner, ha dit que els fets denunciats l’entristeixen, i ha afegit que el cor ara treballa de forma diferent.

La presumpta malversació per l'àtic de Bertone

També aquest dimarts, es va tancar al Vaticà la primera audiència a càrrec de Giuseppe Profiti, expresident de la Fundació Bambino Gesù, i el seu tresorer Massimo Spina, acusats de malversació. En aquest cas es tracta d'aclarir si es van desviar fons a un empresari italià perquè es beneficiés dels treballs de reestructuració de la casa del cardenal Tarciso Bertone. Després d'aquesta primera audiència preliminar, el procés continuarà els propers 7, 8 i 9 de setembre. El jutge vaticà va desestimar el "defecte de jurisdicció" al·legat pels advocats, que argumentaven que el presumpte delicte es va cometre a Anglaterra, seu de l'empresa que va rebre els pagaments, o a Itàlia, ja que la seu de la Fundació és a Roma, però no pas al Vaticà. 

La fiscalia va respondre que el presumpte acte criminal no ha estat realitzat per la fundació sinó per dues persones que han utilitzat malament aquests diners i que han enviat transferències des dels comptes de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica a l'exterior i, per tant, "la malversació sí que s'ha comès a l'Estat Vaticà". A més, el ministeri públic recorda que els dos directius eren oficials públics del Vaticà i, per tant, sota jurisdicció de les lleis vaticanes.L'advocat de Profiti va demanar l'adquisició dels documents sobre els estatuts de la Fundació i una prova pericial tècnica sobre les obres de reestructuració realitzades tant a l’apartament del cardenal Bertone com a tot l'edifici. L'advocat de Spina va fer referència a una carta de l’exsecretari d’Estat, que ha estat inclosa en el sumari del procés i de la qual es desconeix el contingut.

Novetats en el cas Charlie

Finalment destaquem que hi ha novetats en el cas del petit Charlie Gard, un nadó afectat per una malaltia rara mitocondrial ingressat a Londres a l’espera que l’Alta Cort Britànica permeti l’accés del nen a una teràpia experimental als Estats Units. Aquest tractament podria oferir-li una possibilitat de salvació. El Congrés nord-americà ha concedit al petit la residència permanent als Estats Units. La notícia arriba de fonts periodístiques britàniques, i s’ha difós en les últimes hores a través del Twitter per Jeff Fortenberry, polític nord-americà republicà, que ha explicat “l’aprovació d’una esmena que garanteix l’estat de residència permanent a Charlie Gard i a la seva família, de manera que pugui obtenir el tractament mèdic que necessita”.

Les mateixes fonts del Regne Unit no aclareixen encara si aquesta decisió prosperarà, mentre es manté la por que es pugui complicar la gestió encara més dins la complexa batalla legal de la família del nen, que de moment enfronta els metges del Great Ormond Street Hospital de Londres, convençuts que l’única via és la interrupció dels suports vitals per al pacients, i els seus pares, Chris i Connie, que volen acollir-se a una última llum d’esperança amb el tractament experimental en què treballa l’expert nord-americà Michio Hirano. Precisament aquests dies passats, el metge visitava el petit Charlie amb alguns companys seus. Segons algunes fonts, però, sembla que no ha convençut els seus col·legues britànics sobre la validesa de la teràpia que podria ser més adequada per al nen.

Es pot escoltar AQUÍ l'edició de Diari del Papa corresponent a aquest dimecres 19 de juliol





Més notícies sobre PAPA FRANCESC

El Papa recorda que "les parròquies no són oficines de funcionaris"

Francesc: "Jueus i cristians viuen un fecund moment de diàleg"

El Papa reivindica l'actitud de "somiar amb un món diferent"

El Papa viatjarà a Myanmar i Bangla Desh a finals de novembre










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET