ARQUEBISBAT DE BARCELONA 
Ordenació de vuit diaques a la Sagrada Família
Redacció 29/10/2019


  El diumenge 27 d’octubre la basílica de la Sagrada Família de Barcelona es va tornar a omplir de gom a gom per acollir unes ordenacions, en aquest cas diaconals. Van ser vuit els homes que van rebre aquest orde, alguns com a pas previ al sacerdoci: Jordi Avilés Zapater; Miguel Doctama Mirabueno; Jordi Domènech Llauradó; Enrique (Quique) Fernández Manzano; Rubén García Lozano; Vicenç Martí Fraga; Joan Mundet Tarragó i Diego Pino Solà.

Com passa en aquesta ocasions la cerimònia va aplegar un gran nombre de familiars, amics i fidels de diverses parròquies. El cardenal Joan Josep Omella va presidir la cerimònia i va instar els ordenats a persistir en el servei a Déu, als germans i al conjunt de l’Església. En acabat, els diaques van llegir un text d’agraïment, del qual a continuació us oferim un extracte:

 «“Heu penetrat els nostres secrets, Senyor, i ens coneixeu. Res de nostre no us passava per alt quan ens anàvem fent secretament, com un brodat, aquí a la terra.” Hem volgut aprofitar aquestes paraules del Salm 138 per donar-vos gràcies, Senyor, perquè ens heu anat teixint curosamental llarg de la nostra vida per cridar-nos al vostre servei. Us donem gràcies també perquè, en alguns casos, heu tingut molta paciència amb nosaltres i no heu desistit. Gràcies, Senyor, perquè, amb la vostra crida, ens heu volgut fer immensament feliços servint els nostres germans.

Avui hem estat ordenats vuit diaques amb trajectòries vitals i professionals molt diferents: alguns hem gaudit del do del celibat, altres del do del matrimoni i de la joiosa paternitat. La varietat dels camins que hem seguit en la nostra vocació mostra la riquesa i diversitat dels dons i carismes que Déu suscita en els seus fills en bé de tota l’Església: des d’un estudiant de batxillerat, passant per un treballador d’un servei públic o per un artesà que ha exercit un ofici, i acabant en professionals que han cursat diverses enginyeries i estudis superiors (fins i tot, aquesta vegada el Senyor ha tingut la pensada de cridar un professor de llatí!).

Desde el bautismo estamos unidos a Cristo y formamos, todos los bautizados, un solo cuerpo; un solo cuerpo formado por diversos miembros, que han de funcionar bien unidos y coordinados,si queremos que ese cuerpo, la Iglesia, no enferme: porque, si unosolo desus miembros más pequeños y aparentemente más inútiles sufre, es todo el cuerpo que sufre. Por esa razón, ninguno de los miembros del cuerpo se debe desentender de los otros miembros, sobretodo de los más débiles.

Gràcies, bisbe Joan Josep, per considerar-nos dignes de servir l’altar, i aptes per acompanyar i donar la mà als nostres germans en temps de joia i en temps d’aflicció, transmetent-los l’amor entranyable del nostre Pare del cel. Gràcies també a vosaltres: successius rectors del Seminari diocesà, formadors, acompanyants espirituals, i professorat de l’Ateneu sant Pacià: hem experimentat el vostre afecte, el vostre interès i el vostre esforçen la tasca deformar-nos, tant en l’aspecte intel·lectual com en l’humà. Diu sant Bernat, en el comentari al Càntic dels Càntics, que l’amor és l’única cosa amb què la criatura pot correspondre, una mica, al seu Creador, l’única cosa amb què pot pagar-lo amb una paga semblant a allò que ha rebut d’ell. Per això aprofitem l’ocasió per dir-vos, a tots els joves (i no tan joves), nois i noies que sou avui aquí i que estimeu sincerament el Senyor: animeu-vos-hi!; si sentiu la inclinació a la vida consagrada, feu un discerniment seriós i endavant!

I, parlant d’amor i de justícia, avui és just que recordem amb tota la nostra estimació molt especialment els nostres pares, que van unir el seu amor i ens van donar la vida, que ens han estimat i ajudat tant, i que han sabut entendre i acceptar amb goig la nostra decisió; alguns de nosaltres porten també avui al cor l’escalf i el suport de la seva esposa i dels seus fills, que d’alguna manera compartiran la missió del seu pare i espòs; i també familiars i amics que, tot i no considerar-se creients, ens han acceptat, ens han estimat sinceramenti ens han ajudat a madurar en respecte i en humanitat; i també portem al cor els nostres companys de seminari o de formació en el diaconat permanent, la companyia dels quals durant aquests anys de formació no ha representat tan sols un simple viure junts, sinó un gran descobriment. I finalment, però no en darrer lloc, ¿qui no guarda una memòria agraïda i afectuosa d’aquell mossèn o d’aquell religiós o religiosa que, molt sovint sense ser-ne conscient, ha influït decisivament en la decisió que ens ha portat avui fins aquí? Només som capaços de dir-vos: Gràcies, moltes gràcies.

Permitidnos acabar con una cita del libro del profeta Isaías [6,8]: Et audivi vocem Domini dicentis: «Quem mittam? Et quis ibit nobis? Et dixi: Ecce ego, mitte me (I luego oí la voz del Señor, que decía: ¿A quién enviaré? y ¿quién irá por nosotros? Y respondí yo: Aquí estoy, envíame a mí).»













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET