Ràdio Estel
EDITORIAL 
Claus d’un pontificat
Redacció 07/02/2017

La recent entrevista d’El País Internacional al papa Francesc (22/01/2017) conté —tant des del punt de vista explícit com implícit— algunes claus d’interès per comprendre la novetat del seu pontificat que aviat arribarà al quart aniversari. Defineix el seu predecessor Pau VI com a «màrtir de la incomprensió». És sabut que Francesc també pateix incomprensions, algunes entre el seu mateix col·legi de cardenals. Referint-se a la denúncia pública de quatre purpurats, el cardenal Lluís Martínez Sistach ha dit: «M’ha dolgut molt. He quedat molt impressionat negativament. Els cardenals hem d’ajudar el Papa, no posar-li dificultats.» Recentment, han aparegut a Roma cartells anònims en contra la seva persona. Els analistes indiquen, pel to i els problemes que esmenten, que la idea pot haver-se originat en àmbits conservadors desitjosos de disseminar malestar (LV 5/02/17). Evidentment, aquests atacs no es poden desvincular de l’onada de conservadorisme i fonamentalisme que emmascara avui el món. Tot i que a Francesc aquestes crítiques no semblen amoïnar-lo gaire, els dona una resposta contundent.

Davant d’un món que viu una tercera guerra mundial a bocins —màxima preocupació— promou el diàleg: «No es pot concebre una política sense diàleg. Mitjancers, no intermediaris, tant en l’acció pastoral com en la diplomàcia vaticana. El mitjancer crea ponts, l’intermediari aixeca murs i posa peatges.»

Davant les ideologies, proposa realisme: els qui no tenen contacte amb la gent, «es defensen de la realitat»; «un sempre està més còmode amb el sistema ideològic que s’ha muntat, perquè és abstracte». Les ideologies «són refugis que t’impedeixen tocar la realitat».

Davant dels acomodats en l’Església, dels qui «tenen clar tot el que cal fer», els recorda que l’essència evangèlica és positivament escandalosa i els proposa el testimoni suprem del martiri: els recorda que «els màrtirs van donar la vida per haver predicat una cosa que molestava».

Davant del clericalisme («el pitjor mal que pot patir l’Església» «quan el pastor es converteix en funcionari») proposa proximitat. «Una Església que no és propera no és Església.» «El cristianisme, o és concret, o no és cristianisme.» «Els sants són els concrets de l’Evangeli en la vida diària.»

Les paraules i els gestos de Francesc són prou eloqüents: la seva única revolució és la de l’Evangeli.





Més notícies sobre EDITORIAL

Dos auxiliars estil Omella

En clau de poder

Discerniment vocacional

Benvinguda Renda Garantida de Ciutadania










  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET