Ràdio Estel
ACCIÓ SOCIAL Foto: Agustí Codinach
Cronificació de la pobresa i desigualtat estructural
Càritas Barcelona demana incrementar el parc d'habitatge social
Carme Munté Margalef 31/05/2018

Cronificació de la pobresa, desigualtat estructural i precarietat com a forma de vida són les expressions més escoltades durant les rodes de premsa de presentació de les memòries 2017 de les deu Càritas diocesanes de Catalunya, amb motiu de la solemnitat de Corpus Christi, Dia de la Caritat. El diumenge 3 de juny es fa una col·lecta especial a favor de Càritas.

Una de les conclusions és que la crisi econòmica llarga i cruenta que ha travessat l’Estat espanyol ha provocat que moltes persones i famílies no aconsegueixin aixecar el cap. Hi ha recuperació econòmica, és cert, però beneficia només les classes més benestants. Segons dades de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) i de l’Agència Tributària, el període 2007-2015 ha deixat com a resultat un increment en un 78% de les llars sense ingressos i d’un 136% dels multimilionaris. Per això el lema escollit per Càritas diocesana de Barcelona ha estat «No ens conformem».

«La precarietat s’ha instal·lat com a forma de vida perquè comprovem que cada vegada més el treball té una menor capacitat de garantir el benestar; que el sistema educatiu no redueix les diferències, i que les polítiques de protecció són insuficients», ha manifestat Salvador Busquets, director de Càritas diocesana de Barcelona, en presentar les dades referents a la memòria 2017.

A grans trets, el resultat del 2017 és que Càritas diocesana de Barcelona va atendre 22.635 persones, que el 53% de les llars ateses no comptava amb un habitatge digne, que el 77% de les persones en edat laboral estaven a l’atur i que el 17% tenia una feina precària. «Com a societat, no podem conformar-nos-hi, cal que treballem en comunitat per garantir que tota persona pugui desenvolupar el seu projecte vital amb dignitat», ha destacat el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas diocesana.

Davant de la problemàtica greu de l’habitatge, Càritas diocesana de Barcelona compta amb 1.351 places en 335 pisos unifamiliars, 31 centres residencials i 25 pisos compartits. Alhora, s’ha evitat que 3.629 persones es quedin al carrer. Però no n’hi ha prou, perquè la problemàtica de l’habitatge, especialment a la ciutat de Barcelona, és tan greu que l’entitat ha fet una demanda concreta a les forces polítiques amb representació al consistori: incrementar el parc d’habitatge social de l’actual 2% al 15%, d’acord amb la mitjana europea. «A nosaltres ens agradaria que s’incrementés en 1.500-2.000 el nombre d’habitatges cada any, i això durant un mínim de deu anys», ha manifestat Salvador Busquets, alhora que ha demanat a les forces polítiques que aquest acord estigui blindat al marge de discussions polítiques.

Altres propostes concretes són un salari mínim interprofessional de 1.000 euros i que els ajuts al lloguer no computin de cara al càlcul de la Renda Garantida de Ciutadania, «perquè a Barcelona, a diferència d’altres ciutats de l’Estat espanyol, el fet diferencial de la pobresa és tenir o no tenir un habitatge», ha insistit Busquets.

Atur i precarietat laboral

 En la roda de premsa celebrada conjuntament per les Càritas diocesanes de Lleida, Solsona i Urgell, també s'ha constatat que les desigualats s’estan enquistant en la societat i que els deutes ofeguen les economies familiars. Càritas va atendre durant l’any 2017, als bisbats de Lleida, Solsona i Urgell, 9.627 persones directament, i es van beneficiar del seu suport 26.303.

«Atenem llars amb ingressos molt reduïts, persones extremament pobres i en situació d’exclusió econòmica i social», han manifestat els responsables de les Càritas, presidits pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez. «Els deutes s’han acumulat en les famílies, i encara que treballin els que les sustenten, aquest treball és insuficient i no els permet sortir de la precarietat.»

Pel que fa a Càritas diocesana de Tarragona —que des del 15 de maig té nou director, Salvador Grané— l’any 2017 fins a 18.058 persones es van beneficiar de la seva tasca. Coincidint amb la presentació de la memòria anual, Càritas Tarragona ha constatat, novament, que la recuperació no està arribant a totes les famílies, que la desigualtat esdevé estructural, que el mercat laboral roman tancat per a moltes persones, i que treballar no assegura unes condicions de vida dignes.

De fet, es calcula que el 12% dels treballadors catalans són pobres. I, per això, novament, fent un cop d’ull a la memòria anual, en aquest cas, presentada per Càritas diocesana de Sant Feliu de Llobregat sorgeixen de nou les mateixes problemàtiques: «Les principals problemàtiques de les persones que s’han adreçat a Càritas durant el 2017 han estat, a banda de la cobertura de necessitats bàsiques, les relacionades amb les dificultats per garantir un habitatge digne, amb l’accés a un lloc de treball i la precarietat laboral, i les relacionades amb la infància.» Càritas Sant Feliu va donar suport el 2017 a 20.302 persones, que corresponent a 7.351 llars.

De la seva banda, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, també ha presidit la roda de premsa de presentació de la memòria anual de Càritas. Ha estat el 8 de maig i, d’acord amb les dades presentades, el 2017 Càritas diocesana de Girona va atendre 24.030 persones, un 7% més en relació amb l’any passat, i fins a 59.127 es van beneficiar dels seus programes i projectes.

Dolors Puigdevall, directora de Càritas Girona, ha posat en relleu la importància d’accedir a una feina per sortir del cercle de l’exclusió social. Ara bé, ha alertat de la precarietat en les condicions laborals actuals, que mantenen les persones en situacions de vulnerabilitat. «Càritas continuarà impulsant l’economia social i lluitant per la feina digna», va manifestar.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET