Ràdio Estel
El nou arquebisbe electe de Tarragona (al centre de la imatge) ha agraït al Papa la confiança dipositada en ell
ESGLÉSIA CATALUNYA 
Joan Planellas, nou arquebisbe de Tarragona
Aquest sacerdot de la diòcesi de Girona, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, rebrà l'ordenació episcopal el 8 de juny
@IgnasiMiranda 04/05/2019

El Papa ha nomenat aquest dissabte Joan Planellas nou arquebisbe metropolità de Tarragona i primat. Substitueix  l’arquebisbe  Jaume  Pujol, nomenat administrador apostòlic  de  l’arxidiòcesi  fins  a  l’ordenació  episcopal i presa de possessió del nou arquebisbe, que tindrà lloc a la Catedral tarragonina el dissabte 8 de juny (vigília de Pentecosta) a les 11.00 hores. Una setmana abans, dissabte 1, Jaume Pujol s'acomiadarà dels qui han estat els seus diocesans des de l'any 2004.

Joan Planellas (Verges, 1955) té 64 anys. Va realitzar estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va defensar la seva tesi doctoral amb el títol La recepció del Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyolsPlanellas té moltes  publicacions  d’àmbit teològic, entre les quals destaca «L’Església dels pobres» en el Concili Vaticà II. El nou arquebisbe de Tarragona preconitzat va ser també rector  del  Seminari  de  Girona  i  director  de  l’Institut  Superior  de  Ciències Religioses de Girona. Actualment és degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, canonge de la catedral de Girona i rector de diverses parròquies de l’Empordà. En unes setmanes, deixarà totes aquestes responsabilitats a causa del nomenament i l'ordenació episcopal.

De manera simultània, s'ha anunciat la notícia aquest mateix dissabte, a partir de les 12.00h i un cop ha estat comunicada per la Nunciatura Apostòlica a Espanya i Andorra, tant al Bisbat de Girona, amb el bisbe Francesc Pardo i el mateix Planellas, com a l'Arquebisbat de Tarragona, amb l'arquebisbe i ara administrador apostòlic Jaume Pujol i el vicari general Joaquim Fortuny.

SALUTACIÓ DE JOAN PLANELLAS A L'ARXIDIÒCESI DE TARRAGONA

Al Poble Sant de Déu que peregrina a Tarragona

En el nom de la Santíssima Trinitat. Amén.

Amb molta sorpresa i emoció he rebut la notícia que el Sant Pare
Francesc m’ha nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona. Li
agraeixo de cor la confiança que m’ha donat. El meu agraïment s’estén
a l’Església diocesana de Girona i al seu bisbe Francesc, de la qual he
format part fins al dia d’avui.

Amb una gran il·lusió, però també amb tremolor, vindré a servir
l’Església de Tarragona, que entronca la nostra estimada terra amb els
orígens del cristianisme, amb «la llavor apostòlica primera», com
afirma el Concili Vaticà II en la seva Constitució sobre l’Església (Lumen
gentium, 20), tot esmentant l’ensenyament de Sant Ireneu de Lió i de
Tertul·lià.

M’encomano a sant Pau apòstol, al sant bisbe Fructuós, i als seus
diaques Auguri i Eulogi. Com afirmava el sant bisbe en el moment del
seu testimoniatge suprem, en aquests moments «em cal tenir en el
pensament tota l’Església, de llevant fins a ponent». Em sostinc també
en l’última esperança del protomàrtir Fructuós, conscient que «l’amor i
la promesa del Senyor mai no podran fallir, ni en aquest món ni en
l’altre». Al mateix temps, em poso sota la intercessió de la Mare de Déu
sota l’advocació del Claustre, i de Santa Tecla, patrona de la ciutat de
Tarragona. Que Santa Maria em protegeixi sota el seu mantell i em
condueixi cap al seu Fill Jesucrist, per tal que el pugui testimoniar
sempre enmig vostre.

En primer lloc, vull saludar amb especial afecte tota l’Església, que és
el sant i fidel Poble de Déu que fa camí a Tarragona «entre les
persecucions del món i els consols de Déu», com afirmava sant Agustí
(De civitate Dei, 18,51,2; cf. Lumen gentium, 8), tot anunciant la creu, la
mort i la resurrecció del Senyor fins que torni (cf. 1 Corintis 11,26). Un
Poble amb molts rostres i mirades, neguits i esperances, ministeris i
serveis, però que té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de
Déu, per llei el manament nou d’estimar tal com Crist ens ha estimat i
per objectiu el Regne de Déu promès (cf. Lumen gentium, 9).

De manera particular vull expressar la meva cordial admiració per
qui durant quasi bé quinze anys ha estat l’estimat pastor d’aquesta
Església, l’Arquebisbe Dr. Jaume Pujol i Balcells. Cal agrair-li la seva
ferma dedicació i el seu servei pastoral constant al llarg d’aquests anys.
M’uneixo també a tots els preveres i diaques: us vull tenir sempre en el
meu cor, sabent que ja sou els meus amics i sereu també els meus
col·laboradors i consellers necessaris en el ministeri encomanat. A
molts, ja us conec pel tracte que hem tingut a la Facultat de Teologia de
Catalunya o en el mateix Seminari Major Interdiocesà; als altres, us
desitjo conèixer ben aviat, però el que vull és abraçar-vos a tots. Penso
també en els religiosos i religioses, i en les altres persones consagrades
que viviu la vida evangèlica en la fraternitat i en la caritat. Saludo
també tots els laics i laiques que esteu compromesos en l’Església i en
el món, sembrant-hi les llavors del Regne de Crist. Demano al Senyor
que mai no perdem l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al
risc de la fe, i a donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el
papa Francesc en la seva recent Exhortació postsinodal als joves.
Perquè, com ell mateix afegeix, l’Església ha de mantenir-se jove «per
tal de no caure en la corrupció... per a no enorgullir-se, per ser més
pobra i testimonial, per estar a prop dels últims i descartats, per lluitar
a favor de la justícia, per deixar-se interpel·lar amb humilitat» (Christus
vivit, 37).

El repte més gran de l’Església catalana és, en termes del papa
Francesc, ser una Església en sortida, evangelitzadora i missionera.
Aquesta és l’única resposta possible davant la situació actual. Es tracta
d’un repte que hem de formular amb una actitud propositiva i de
diàleg obert, amb la senzillesa, humilitat i pobresa de les benaurances, i
amb esperit de conversió, de renovació i de reforma a la llum de
l’Evangeli. Un repte que tan sols podrem acarar adequadament si
creiem en la unitat pastoral de les Esglésies amb seu a Catalunya i amb
aquelles actituds sinodals d’escolta dels uns envers els altres a la llum
de l’Esperit.

En aquest sentit, voldria treballar per la unitat eclesial amb tots
vosaltres i amb un alt sentit de comunió, dins l’Església que el bisbe de
Roma, el Sant Pare Francesc, presideix en la caritat.
També voldria oferir la meva proximitat a tots aquells, homes i
dones de bona voluntat, que anhelen un món divers i millor, sigui
quina sigui la seva confessió cristiana, la seva religió o projecte de vida.
I voldria oferir aquesta proximitat especialment als qui pertanyen al
món de la Universitat, de la cultura i dels mitjans de comunicació.
Des d’avui demano la pregària de tots vosaltres per aquesta nova
etapa que s’obre en l’Església de Tarragona i en les diòcesis germanes.
A tots els qui formeu l’Església de Déu que peregrina a Tarragona us
tinc ben presents en la pregària i en el cor, especialment els qui esteu
malalts, els qui sofriu per la duresa de la vida o patiu alguna
desesperança.

Que Déu us beneeixi a tots.

Joan Planellas i Barnosell,
Arquebisbe electe de Tarragona
4 de maig de 2019













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET