Ràdio Estel
ACCIÓ SOCIAL 
"M’agrada entendre i conèixer el món divers on visc"
Marc Segura participa en un camp de voluntariat de SED
MAC 21/08/2019

L'any 1992 es constitueix SED (Solidaritat, Educació, Desenvolupament). Aquesta associació dels germans maristes organitza camps de treball de voluntariat internacional que ofereixen «l’oportunitat de compartir la vida amb altres persones i comunitats del món des d’una perspectiva respectuosa i establint vincles d’igual a igual». Marc Segura, professor en una escola marista i monitor en un agrupament escolta des de fa anys, és un d'aquests voluntaris.

 

Aquest estiu marxes com a voluntari a Ruanda.

Tindrem l’oportunitat d’estar en una escola de formació de mestres a Mururu, a la frontera amb la República Democràtica del Congo. La principal motivació que tinc és poder compartir un temps amb persones que han escollit la mateixa vocació que jo, aprendre de les seves inquietuds, del seu procés formatiu i poder compartir i intercanviar experiències. Normalment estem acostumats a arribar a un lloc i que se’ns digui en què consistirà el voluntariat que farem, quin tipus d’activitats haurem de dur a terme i quin serà el nostre horari. Ens acullen durant un mes per compartir en comunitat i per deixar-nos interpel·lar amb l’entorn i les persones que ens acompanyaran. Anem a conviure amb elles i fruit d’aquesta convivència a col·laborar-hi en allò que puguem ser útils.

Anys enrere vas estar també a camps de treball de SED Catalunya al Paraguai i a Tanzània.

Al Paraguai vam anar a Fischat, a la zona del desert del Chaco, on vam poder conviure amb l’ètnia Nivaclé. Fèiem classes i dinàmiques amb alumnes de l’escola primària i secundària del poblat. El següent camp de treball va ser a la població de Masonga (Tanzània), al costat del llac Victòria. M’acabava de graduar com a mestre d’atenció a la diversitat i vam anar a parar a una comunitat de germans maristes que tenen una escola per a alumnes amb deficiència auditiva. És diu Maalum, i és un lloc especial. Allí vaig aprendre molt i me’n vaig adonar que, tot i que no sabés el suahili ni la llengua de signes, els alumnes m’entenien perfectament.

Què t'aporta aquesta experiència?

Em fa qüestionar el meu dia a dia i la meva coherència com a persona i en els entorns en què estic. Veure altres creençes, altres maneres de viure, de relacionar-se, de ser feliç… M’agrada aprendre, entendre i conèixer el món divers on visc. Aquesta inquietud, conforme la vaig treballant, m’ajuda a plantejar-me quin tipus de persona i quin tipus de mestre vull ser. És en aquests espais que es troben fora de la nostra zona de confort on es dóna aquest aprenentatge. No serveix de res marxar a fer un voluntariat fora si quan torno no sóc capaç d’assumir compromisos a nivell personal per ser més solidari amb la gent que m’envolta. No cal que siguin grans coses, només petits gestos, petits canvis. Establir vincles des d’una mirada horitzontal, sense prejudicis, acceptant-nos els uns als altres, acollint i sentint-se acollit és essencial quan marxes fora, però també quan ets a casa teva.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET