Ràdio Estel
El pedagog Jesús Blanquet, aquest dimarts durant el programa 'El Mirador', on també han participat Francesc Perendreu i un grup d'Alcohòlics Anònims
SOCIETAT 
"L'abús de la pantalla perjudica l'aprenentatge dels nens"
El pedagog Jesús Blanquet, en conversa amb Francesc Perendreu, defensa "l'equilibri que passa per transigir amb una certa dosificació"
@IgnasiMiranda 29/10/2019

Jesús Blanquet, expert en educació i pedagog, i Francesc Perendreu, president de l'Associació Catalana d'Addiccions Socials (ACENCAS), han analitzat aquest dimarts, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tota la problemàtica actual de la dependència del mòbil i la pantalla, un nou desafiament a l’educació dels dedicat infants a Catalunya. Abans tenim el testimoni del grup Gratitud, d'Alcohòlics Anònims a Barcelona, que presenta algunes històries personals i ofereix la seva trobada anual oberta per al dissabte 2 de novembre (19.00 hores) a l'església de la Mare de Déu dels Dolors de Barcelona (carrer Begur, 8). Blanquet ha dit que, "quan hi ha un abús, sobreexposició o un ús indegut de la pantalla, apareixen conductes desadaptatives que perjudiquen l'atenció i l'aprenentatge en la infància i l'adolescència". Ha citat el neuropsicòleg Álvaro Bilbao per assegurar que, "quan un infant juga amb un dispositiu, no està activant zones del seu cervell relacionades amb el llenguatge, sinó amb el moviment de la mà i de la visió". El pedagog ha recordat, a més, que "el contacte o visionat permanent provoca una gran dependència i fa perdre l'interès per altres estímuls". Finalment Jesús Blanquet ha reivindicat "l'equilibri que passa per transigir amb una certa dosificació, perquè no tot és bo, com no és tampoc dolent".

Francesc Perendreu ha explicat que, "quan passa de ser un plaer a un patiment, d'un oci a una necessitat, i quan el nen deixa de fer altres activitats per utilitzar la pantalla obligatòriament, tenim el punt d'inflexió entre una conducta i una addicció". En aquesta línia, ha afegit que "els pares tenen una responsabilitat molt gran, perquè no podem permetre que les pantalles es converteixin en xumets". El president d'ACENCAS ha assegurat també que "els pares han de jugar amb els seus fills i ser amb ells". Igualment ha destacat que habitualment "els problemes van per davant, i aquí cal oferir als joves alternatives reals a la pantalla". Perendreu ha demanat a les famílies "que analitzin les vegades en què els pares utilitzen també les pantalles durant llargues estones".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimarts 29 d'octubre.

Els telèfons mòbils, les tauletes i els televisors formen part del nostre entorn, però també del dels nens. Molts pares han trobat en aquests aparells la solució per entretenir els fills. El fet de posar-los davant d’una pantalla pot servir per calmar i fer “desaparèixer” els nens durant una estona, però cada vegada hi ha més experts que alerten dels perills que això pot tenir. A banda dels trastorns en el desenvolupament intel·lectual i psicològic del nen, pot provocar lesions a la visió, causar problemes musculars o bé crear addicció.

Alba Castellví, sociòloga i educadora, ens alerta sobre els perills que comporta l’adicció dels nens a les noves tecnologies. L’autora del bestseller Educar sense cridar (Angle editorial) exposa aquí un decàleg per orientar els pares davant la dependència dels fills a les pantalles.

1. Fixar un horari d’ús de les pantalles que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa. Es podran usar quan s’hagin complert les obligacions domèstiques pactades.

2. Fixar un temps d’ús de les pantalles. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no les podran utilitzar.

3. Fixar uns espais on no es puguin utilitzar les pantalles Per exemple: la sala d’estar i la cuina. Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el wifi. Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

4. Controlar els continguts que es baixen d’internet. Aplicar protocols de seguretat per a menors.

5. Decidir prèviament quins programes volen mirar. El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

6. Mirar els programes de televisió amb els fills, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments el to i alguns continguts i així transmetre els nostres valors.

7. Tot el que hi ha als aparells dels nostres fills és responsabilitat nostra. Qualsevol cosa que hi instal·lin ha de ser amb el nostre vist-i-plau.

8. Impedir que hi hagi pantalles a l’habitació particular.

9. Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

10. Buscar junts activitats no digitals per gaudir amb els fills: proporcionar fonts de plaer lluny de les pantalles.

L’ideal seria que el pare o la mare fes l’acompanyament mentre el nen fa servir la pantalla, perquè el problema principal és que la faci servir sol. En el mateix sentit s’expressa la psicòloga Maribel Martínez, autora del llibre sobre educació ¿Cuántas veces te lo tengo que decir? , que diu que els pares no sabem gestionar l’ús del mòbil o altres pantalles i que, per tant, és difícil demanar als nens que ho facin. La mestra i pedagoga Anna Ramis, impulsora d'una recent campanya anomenada "De 0 a 3, pantalles res", es mostra preocupada “que això sigui una epidèmia”, perquè cada vegada hi ha més pares “que troben normal que els nens facin servir el mòbil per a activitats diàries”. Així doncs, Ramis adverteix que “l’error és que els nens acabin associant el fet de menjar amb l’ús d’una pantalla, o el moment d’anar a dormir a tenir una pantalla al davant”.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET