Ràdio Estel
Les protestes a Xile han costat aquests dies vides humanes, destrucció i un horitzó molt complicat
INTERNACIONAL 
"El que passa a Xile rememora la dictadura i és també emocional"
La sociòloga Rommy Morales, en conversa amb Juan David Escorcia, atribueix "l'explosió social" a "la consolidació del model neoliberal"
@IgnasiMiranda 13/11/2019

Rommy Morales Olivares, sociòloga xilena, doctora en socioeconomia i professora de la Universitat de Barcelona, i Juan David Escorcia, periodista colombià i expert en moviments socials a l'Amèrica llatina, han analitzat aquest dimecres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la greu crisi social i política que viu Xile. Rommy Morales ha destacat que "tot el que està passant a Xile està rememorant l'època de la dictadura, que va ser molt dura, i això té un component emocional". Ha comentat que "el 18 d'octubre passat es va obrir una explosió social fruit d'un malestar que s'acumulava des del retorn de la democràcia ara fa 30 anys". Morales ha atribuït això a "la consolidació del model neoliberal tant de la concertació de dreta i esquerra com de la dreta". La professora, a més, ha destacat que "l'expectativa de canviar aquest model, que s'havia instal·lat de manera il·legítima, no s'ha acomplert des dels anys 90 fins ara, perquè s'han aprofundit en moltes polítiques neoliberals en àrees que donen seguretat a les persones, un fet afegit a les condicions de desigualtats del país, que s'havien amagat en les grans xifres de creixement". En definitiva, Rommy Morales ha assegurat que "la gent no ha suportat més la pressió i la manca de sincronia entre el discurs progressista que diu que Xile està bé davant la qualitat de vida nefasta per al 70 per cent de la població".

Juan David Escorcia, per la seva banda, ha dit que "el que passa a Xile és com un fet propi dels mals estudiants, que arriben a casa amb unes males notes i diuen que al millor de la classe li ha anat pitjor". Aquesta imatge l'ha portat a assegurar que, "si a Xile li va malament, encara serà pitjor a la resta de països llatinoamericans". En aquesta línia, Escorcia ha afegit que "les polítiques socials de Xile no han funcionat, tot i que s'havien agafat com un model per a la resta de l'Amèrica llatina". Ha atribuït aquesta manca de funcionament al fet que "les decisions econòmiques dels polítics no van en la mateixa direcció del que necessita la gent". El periodista colombià ha reivindicat la importància dels "moviments socials a l'Amèrica llatina, que mostren una empenta important als carrers i veuen, com va passar a l'Equador, que es tiren enrere decisions".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 13 de novembre.

Tot el que ha passat aquests últims dies destapa un cúmul de problemes i febleses en el país més estable i pròsper de l’Amèrica llatina. El conflicte, que va esclatar ara fa més de tres setmanes, té la seva causa més probable en el fet que no es compleixen les expectatives de la població, com també la seva creixent desconfiança en els polítics.A Xile, tot va començar el 18 d’octubre passat, dia en què unes protestes estudiantils contra l’augment en el preu del bitllet de metro a Santiago va derivar en entrades massives a les estacions sense pagar i després en violència, amb un centenar de parades suburbanes malmeses i una trentena incendiades. Encara hi va haver una tercera part, que van ser els saquejos a supermercats i comerços en general. D’altra banda, les massives manifestacions pacífiques, amb més d’un milió de persones al centre de la capital xilena han quedat enfosquides per l’altra cara, que són la vintena llarga de morts, els 600 civils ferits, els centenars de detinguts i les constants denúncies de violacions dels drets humans.

Amb tot aquest panorama, el govern de Sebastián Pîñera i l’oposició no han aconseguit, ni tan sols amb diàleg per trobar consens, donar resposta a la insatisfacció, davant una realitat de màxima desigualtat entre la societat xilena. Les protestes s’han mantingut. Les valoracions dels analistes són diverses, però predomina la sensació que el president del país ha trigat a reaccionar i després ha tret l’exèrcit al carrer. Tot i que ha demanat perdó i ha anunciat un paquet ampli de mesures socials, entre elles l’augment de les pensions d’un 20 per cent, queden de moment unes ferides difícils de tancar. El context, a més, respon a un moviment gens articulat, sense líders ni portaveus, amb una política i gestió pública literalment en l’aire i en perill. Segurament, com passa amb els mals d’esquena, no és una causa immediata de cops o mals gestos, sinó un esclat fruit d’anys de descontentament, com quan carreguem pes reiteradament i, al cap d’un temps, ens surt la lumbàlgia o el pinçament.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET