Ràdio Estel
Tica Font, del Centre Delàs, ha alertat davant conseqüències de l'emergència climàtica sobre la salut de les persones
INTERNACIONAL 
"Si els governs no actuen pel clima, hi haurà importants revoltes"
L'activista per la pau Tica Font, en conversa amb el bomber Esteve Rifà, diu que la COP25 "ha fracassat perquè molts es venen al capital"
@IgnasiMiranda 18/12/2019

Tica Font, col·laboradora del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, i Esteve Rifà, bomber voluntari i col·laborador de l'Arquebisbat de Barcelona, han analitzat aquest dimecres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', la qüestió de l’emergència climàtica, que continua triastament reforçada després de la Cimera de Clima celebrada aquestes dues últimes setmanes a Madrid. Tica Font ha assegurat que la cimera "és un fracàs, perquè els governs dels països que tenen més capacitat per actuar estan més venuts als grans interessos de capital, només preocupats per no perdre ni un cèntim de benefici encara que el planeta se'n vagi en orris". En aquesta línia, ha afegit que, "si els governs no són més valents i no actuen, no només el planeta saltarà pels aires, sinó que es produiran importants revoltes socials contra els governants, que és molt perillós". Igualment ha comentat que "la natura està en perill, però es revifa, i aquí els qui més poden perdre són els éssers humans, una gran massa de població que en patirà greument les conseqüències". La col·laboradora del Centre Delàs ha lamentat que "no s'ha avançat des de la Cimera de París del 2015 i, per tant, no pinten bé les coses fins i tot de cara al 2023". I ha conclòs que, "si els governants no fan alguna cosa, davant les creixents desigualtats i les pèrdues de capacitats econòmiques, la tensió de la població fa que qualsevol petita espurna pugui acabar precisament en revoltes".

Per la seva banda, Esteve Rifà ha destacat que "és molt trist parlar de l'any vinent com el de la solució a una problemàtica que no vindrà perquè, de fet, interessa que no vingui". Ha lamentat que hi ha "interessos de països, de governants i de potències interiors", i ha apuntat que "quan s'exploten les riqueses d'una població minoritària que no es pot defensar, aquella gent també es rebel·la davant uns estats que són els que no perden". El bomber ha dit que, "si a finals d'aquest segle, la temperatura està pujant fins a un grau i mig, la natura és molt sàvia però arriba un moment que es transforma amb pèrdues d'espècies i altres destruccions". Rifà ha reivindicat "que es faci servir més el transport públic, que no es llenci un paper a terra i que es construeixin més infraestructures ferroviàries troncals, actituds que ajuden a poc a poc".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dimecres 18 de desembre.

La també anomenada COP25 ha completat els seus treballs marcada per l’enfrontament, els últims dies, entre els països partidaris de reforçar els plans contra l'escalfament a partir de l'any 2020 i els que volen ajornar els esforços renovats fins al 2023. "Tensió" és la paraula que va utilitzar la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, per descriure la complicada situació en què es van encarar les últimes negociacions, fet que ha reflectit les sensacions de tothom. Al final, diumenge passat i amb retard, només es va aprovar una declaració d'intencions, sense cap obligació per als estats. El ritme amb què es volen activar els futurs plans d'acció climàtica ha obert una gran fractura entre dos fronts de països. Alguns representants (sobretot, la Unió Europea) pressionen perquè en l'any 2020 els governs del món presentin actualitzacions a l'alça de les seves promeses o contribucions nacionals lliurades a París, ara fa 4 anys. En canvi, altres governs, entre els quals destaquen la Xina i l’Índia, fan una lectura diferent de l'acord de París i interpreten que, en sentit estricte, aquesta major ambició només és exigible a partir del procés de revisió que s'ha d'efectuar el 2023. Hi ha països que s'escuden en la lletra petita i només accepten intensificar els esforços a partir del mateix 2023.

En sentit estricte, i aquesta és la interpretació acceptada per tothom, l'Acord de París només exigeix que, per al 2020, les nacions presentin els seus plans nacionals d'acció climàtica (que fins ara eren simples promeses), però moltes nacions ja les han lliurades a la secretària de la cimera, de manera que ara faran i propugnaran un pas més enllà per actualitzar aquests plans ja l'any vinent. A més, demanen que els altres ho facin. Això és l'ambició climàtica: arrubar més enllà del que es va marcar a París. Uns demanen més ambició, basant-se en l'argument que "la ciència ens diu que allò que es fa és insuficient", i altres, ajustant-se a la literalitat dels acords de París, volen que el procés d'actualització a l'alça dels plans d'acció es faci al 2023, que seria gairebé tant com dir "que cadascú faci el que li vingui en gana".

Un dels temes més espinosos continua sent el que té a veure amb la creació dels mercats de carboni, la possibilitat que països i empreses puguin adquirir reduccions d'emissions (drets o crèdits) per complir les metes nacionals fixades. El tercer element de la discòrdia és el mecanisme de Varsòvia de "pèrdues i danys", concebut per a reparar els estralls en zones castigades pels impactes climàtics. Certament és difícil una avaluació d'aquests perjudicis donada la dimensió i la complexitat de el problema (que inclou, en les seves últimes derivades desplaçaments humans o crisis humanitàries). Així, es proposa fer un grup específic per analitzar aquest suport. Tot això ha passat mentre tots ens preguntem si encara som a temps d’evitar la catàstrofe climàtica que molts, fins i tot ja ara, consideren inevitable de cara als propers 80 anys.
















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET