Ràdio Estel
SOCIETAT 
"Molts i moltes no assumeixen tenir fills com una opció de vida"
El periodista Daniel Arasa, en conversa amb Verónica García Morales i Ivan González, diu que "una societat envellida no és dinàmica"
@IgnasiMiranda 10/02/2020

Verónica García Morales, professora de la Universitat de Barcelona i experta en seguretat urbana, Ivan González, economista i màster en Economia Social, i Daniel Arasa, president de la Plataforma per la Família Catalunya-ONU, han analitzat aquest dilluns, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tota la qüestió del creixement de la població catalana de cara al 2030, any en què s’arribarà als 8 milions segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT). Aquesta realitat obre una reflexió sobre les causes de l’evolució demogràfica en les últimes dècades i de cara al futur. Catalunya creix en habitants principalment per la immigració, no pas per l’augment de la natalitat. Arasa ha destacat que "és un tema de famílies, però amb molts altres elements que ofereixen una panoràmica complexa". En aquesta línia, ha afegit que "és bo que la gent visqui més anys, però una societat envellida no és dinàmica, perquè les iniciatives procedeixen normalment de gent jove o de mitjana edat". El periodista ha pronosticat que "aquestes persones que ara viuen més, d'aquí a uns anys, moriran i faran augmentar encara més la mortalitat, que ja és més alta que la natalitat". El president de la Plataforma per la Família ha atribuït la manca de natalitat, en bona part, al fet que "molts homes i dones no assumeixen el tenir fills com una opció de vida, i prefereixen fer viatges, pujar professionalment i prioritzar altres coses". Com a conclusió, ha recordat que "cal una determinació perquè neixin nens ja que, si valorem només si va bé o no, sempre comprovarem que no va mai bé". Els tres participants en el col·loqui han coincidit a l'hora d'afirmar que "és compatible l'acollida i l'obertura als immigrants i el desig i el foment de la natalitat pròpia".

Ivan González, per la seva banda, ha comentat que "necessitem immigració i alhora més naixements, però cal anar més enllà i impulsar polítiques que fomentin la natalitat". En això últim, ha defensat "una acció des de la política i la societat civil per gestionar millor el temps, aprofundir en la igualtat de l'home i la dona que poden ser pares i moltes altres prioritats". I Verónica García Morales ha recordat que "la immigració tindrà a veure amb el creixement de la població però no pas amb el model de família o amb la realitat social espanyola, que presenta un retard important en la maternitat i la paternitat". La professora de la UB ha situat, com a aspectes que més influeixen en l'evolució demogràfica a Catalunya, "la precarització laboral dels joves, que influeix en la formació de la família, la concentració de població a les grans ciutats mentre hi ha crisi en el mercat immobiliari, la necessitat d'un suport públic a parelles amb menors fins a tres anys, la conciliació de la vida personal i laboral i finalment la desigualtat de gènere en el treball de cuidar en el si de la família". En aquest sentit, ha posat l'exemple "d'una gran població procedent d'Hondures a la zona de Girona, fet que està permetent que aquestes persones tinguin feina de cuidar gent gran".

Es pot escoltar AQUÍ el programa El Mirador de l'actualitat d'aquest dilluns 10 de febrer.

Es preveu que, els propers anys, hi hagi més defuncions que naixements i que s’instal·lin a Catalunya moltes persones d’orígens diversos. A més, el creixement serà desequilibrat. Moltes zones rurals s’aniran buidant mentre les comarques del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, com també el litoral proper a la ciutat de Tarragona, registraran un gran increment de població. Cristina Rovira, sotsdirectora general de Producció i Coordinació de l’Idescat, recordava ara fa uns dies que “la concentració d’habitants en zones urbanes i costaneres és una tendència global”, amb el pes del turisme, el sector serveis i el mateix atractiu d’aquestes àrees a prop del mar. A l’extrem oposat, la Terra Alta, el Pallars Sobirà, les Garrigues i l’Alta Ribagorça són les comarques que perdrien més població en termes relatius, com també disminuiran el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Tot això va lligat a l’envelliment de la població, preocupació gran a la que ja podem anomenar Catalunya buida, fins i tot més enllà de la davallada demogràfica. Molts confien que aquestes zones atreguin gent jove amb la immigració, però la feina és un dels factors importants per a la distribució demogràfica, i les àrees més urbanitzades o amb més activitat econòmica continuen tenint més potencial en aquest sentit. El despoblament és molt perillós per a l’economia d’una comarca o un territori, mentre l’envelliment continua comportant problemàtiques socials que poden anar a més.

Ens preguntem avui si de debò la immigració, actualment molt activa i present per la globalització i les creixents desigualtats del món, és una solució a l’envelliment i a la manca de natalitat. Molts hi creuen, com un potencial òptim per a la Catalunya del futur, però molts altres insisteixen que el futur del país passa perquè neixin més nens i nenes en les nostres famílies. No és una qüestió d’identitat, i encara menys de racisme o de rebuig a l’estranger, sinó de continuïtat natural en el cicle de la vida. Segurament molts recordareu les crides que se’ns feien, des de la Generalitat, perquè les parelles tinguessin més fills, més de dos si pot ser. Aquest valor està clarament en crisi, i seria bo que es reactivés. La problemàtica, amb l’altre gran valor que és el de l’acollida al qui ve de fora per trobar un futur millor per a ell i els seus, és molt més complexa. Segurament les dues visions tenen la seva raó.













  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET