Ràdio Estel
Juan José Aguirre, bisbe de Bangassou (República Centreafricana), durant la seva predicació a la Sagrada Família
ESGLÉSIA CATALUNYA Foto: Arquebisbat de Barcelona
Una creu “plora amb les víctimes de la guerra” centreafricana
Des de la Sagrada Família, el bisbe de Bangassou, Juan José Aguirre, diu que, “enmig del caos, l’Església es queda on tothom se’n va”
@IgnasiMiranda 02/03/2020

Més de 2.000 persones han omplert aquest diumenge la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona en la quarta edició de la trobada ‘Sent la creu’. La celebració, que ha coincidit amb l’acte central del Pla Pastoral Diocesà “Sortim”, ha estat presidida pel cardenal Joan-Josep Omella. Aquest any, ha tingut el protagonisme la creu de la catedral de Bangassou (República Centreafricana), que ha visitat l’arxidiòcesi de Barcelona perquè els creients la contemplin com a signe visible del patiment, la guerra civil i la desesperació de milers de centreafricans. Situada a l’altar, la imatge de Crist crucificat, amb els ulls tancats i sobre una senzilla peça de fusta, ha estat acompanyada per la força del testimoni de Juan José Aguirre, bisbe de Bangassou. “Tanca els ulls per no veure les misèries alienes”, ha dit el prelat andalús. Curiosament la seu de la ciutat centreafricana està dedicada a Sant Pere Claver.

Aguirre, que va arribar a la República Centreafricana com a missioner combonià ara fa 41 anys, ha pronunciat una homilia plena de sensacions i sobretot de vivències que actualitzen el sofriment de Crist en “una creu que mira les tribulacions del seu poble i no queda indiferent, sinó que plora amb les víctimes de la guerra, sovint obligades a fugir”. Per descriure la situació del país africà, el bisbe cordovès ha explicat que els qui ataquen els cristians són “ignorants de l’islam que entenen malament aquesta religió, perquè utilitzen la violació col·lectiva de persones i altres armes de guerra”, i els ha contraposat als “nombrosos musulmans d’arreu del món que són bones persones”. En aquesta línia, ha situat la República Centreafricana entre els exemples de la realitat que representen “països occidentals sense escrúpols que utilitzen la situació vulnerable dels països africans i els venen armes, tot i que saben que són per matar”.

En un altre moment, Juan José Aguirre ha comentat que “el sofriment de Bangassou és el de Crist, que mira els cossos destrossats i els campaments de desplaçats, que són com forats negres”. Entre les històries personals lligades a la creu, el bisbe missioner ha assegurat que ha vist al davant de la imatge “persones pregant, fugint de la mort, fent-li companyia mentre tremolaven de por, mares plorant pels seus fills que es troben en el front de guerra i nens ferits, amb tot perdut”. Igualment ha explicat que la diòcesi de Bangassou té ara “2.000 musulmans acollits des del moment en què van poder escapar d’un grup que estava a punt de degollar-los”. “Són germans nostres en els quals descobreixo els ulls tancats de Jesús que permet obrir-ne altres”, ha dit Aguirre.

El bisbe de Bangassou ha relatat la vivència que va tenir un dia a la catedral, des de la qual va sentir “uns trets de foc que van matar moltes persones, entre elles els fills de dues noies, una musulmana i una cristiana”. Ha comentat que totes dues “van entrar a la catedral plorant amb llàgrimes del mateix color, i totes dues van ser acollides” amb la mateixa dignitat. És un exemple, segons el prelat andalús, de treball “per buscar la pau a través del perdó”. Juan José Aguirre ha recordat que, “en tot aquest caos de guerra civil en el segon país més pobre del món, hi ha l’Església, que es queda allà on tothom se’n va”. A més, ha fet un joc de paraules trinitari sobre una de les grans virtuts: “Quan es perd l’esperança, queda l’esperança de tornar a tenir esperança”. Finalment, referint-se a l’evangeli d’aquest primer diumenge de Quaresma, ha denunciat que, com el dimoni a Jesús, “molts traficants d’éssers humans també tempten ara el Senyor, per exemple a Algèria, a Líbia o al Marroc, on els migrants són venuts com a esclaus”. I ha expressat, després de demanar “que s’acabi la guerra centreafricana”, el seu desig que tots “siguem capaços de trencar aquestes cadenes que deixen l’ésser humà sense dignitat”.

El jove Peter Kibiru i el bisbe Rosario Vella

Abans de la intensa intervenció de Juan-José Aguirre, un jove de Kènia, Peter Kibiru, ha ofert el seu testimoni. Aquest noi ha explicat que, mentre emigrava, es va haver de quedar a Barcelona perquè allà es va descobrir que els papers que portava no eren legals. A la capital catalana, va ser acollit per una família després que la seva mare l’havia deixat, a ell i al seu germà, per anar-se’n a Londres. Un pelegrinatge amb joves a Czestochowa (Polònia) “va marcar un abans i un després”, ha comentat. “Als peus de la Mare de Déu, és on tinc la trobada potent de conversió, i allà es va produir l’abraçada que necessitava”, ha afegit. Igualment ha narrat un retrobament amb la seva mare ara fa dos anys a Londres, on va experimentar la sensació “d’anar perdut i de necessitar el retrobament amb ella”.

I l’altre testimoni de la trobada ha estat el del bisbe de Moramanga (Madagascar), Rosario Vella. El prelat sicilià, salesià, ha comentat que, “tot i que no hi ha guerra civil a Madagascar, sí que s’hi veuen moltes creus, sobretot la de pares i mares que no poden donar als seus fills allò que necessiten i la de la corrupció a l’administració, a l’exèrcit, als tribunals, a la policia i a tot arreu”. En aquesta línia, ha afegit que “el poble, que voldria tenir els seus drets, malauradament cau sota el pes d’aquesta creu”.

Trobada de diversitat en Crist

‘Sent la creu’ ha tingut una rica posada en escena, amb diverses cultures presents, sobretot les procedents de l’Àfrica. La música ha estat animada per un grup de Scouts d’Europa, un cor africà i joves de l’arxidiòcesi de Barcelona que han interpretat diverses cançons principalment durant la litúrgia eucarística. De fet la Missa ha tingut, després de la processó inicial el preludi de l’arribada i la presentació de la creu de Bangassou i una pregària pels joves, amb les intervencions de Peter Kibiru i el bisbe Rosario Vella. Ha estat especialment viscuda una dansa acompanyada de música africana en un diàleg entre el cor, des del presbiteri, i els qui portaven les ofrenes movent el cos i avançant lentament pel passadís central. Es feia realitat visualment el desig que tenia Antoni Gaudí de projectar el temple de la Sagrada Família a totes les cultures.

Com a concelebrants principals de la Missa amb l’arquebisbe de Barcelona, hi han participat els bisbes auxiliars Sergi Gordo i Antoni Vadell, a més dels pastors procedents de la República Centreafricana i Madagascar. Entre els preveres, destaquen el rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull, el de la basílica de Santa Maria del Mar, Salvador Pié-Ninot, i el delegat de Pastoral Sacramental, Joan Obach, que ha actuat com a mestre de cerimònies. I com a diaques assistents, hi han participat Jordi-Albert Garrofé i Ramon Ollé, entre d’altres. Al final de l’Eucaristia, el cardenal Omella ha beneït les creus distribuïdes entre els presents a la basílica. Després de la benedicció final, tothom ha pogut acostar-se a venerar la creu principal centreafricana mentre els joves distribuïen unes creus petites. I Carla Vidal, presentadora de l’acte amb Xavi Matas, ha anunciat la propera edició de ‘Sent la creu’ per al 21 de febrer de 2021, que serà el primer diumenge de Quaresma de l’any vinent.


















  El Rosari   Cant de la Salve
  Laudes   Vespres
  Completes   Missa Catedral
  Missa Montserrat
Urgell Solsona Vic Lleida Tortosa Tarragona San Feliu de Llobregat Terrassa Barcelona Girona
  INTRANET