Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20200212-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 77

ANTONIO: Verament no sé pas perquè estic trist;
això em cansa, i dieu que també us cansa;
mes com m’ha pres, l’he presa o m’és vinguda,
d’on neix o de què és feta ma tristesa,
encara m’ho han de dir;
i em posa això d’un esperit tan sòpit,
que tinc força treballs per reconeixe’m.

SALERIO: La vostra ment sobre la mar s’agita,
cap on les vostres naus de forta vela,
com rics burgesos o senyors de l’aigua,
o com gala del mar, per així dir-ho,
dominen les barquetes marxantones,
que els fan acatament de reverència
quan volen prop amb llurs teixides ales.

SOLANIO: Ben cert, si corregués tals aventures,
els meus afanys més grossos vogarien
amb l’esperança. M’estaria sempre,
per veure d’on ve el vent, llançant brins d’herba;
i cada cosa que em pogués fer témer
de perdre ma fortuna, sens cap dubte
que em faria entristir.

SALERIO: Amb l’alè propi
que el brou em refredés, arribaria
a posar-me febrós amb la cabòria
del mal que fan a mar les grans ventades.
Si el rellotge de sorra veiés córrer,
pensaria en esculls i bancs de sorra,
veient el ric Andreu tot encallat,
més a fons el pal gran que les costelles,
com per besar la tomba. Anar a l’església,
i veure tanta pedra en l’edifici,
em retrauria perilloses roques,
que només de tocar la meva nau,
per l’aigua escamparia les espècies,
amb seda vestiria les onades
i, en un mot, el que m’era de gran vàlua,
seria anorreat. Si tinc la idea
de pensar això, ¿puc deixar de pensar
que una dissort em faria tristíssim?
Prou, doncs, no em digueu més. Conec que Antonio,
és trist perquè pensa en els seus negocis.

ANTONIO: No ho cregueu pas: per sort, que beneeixo,
mos béns a una nau sola no els confio,
ni a un lloc només, ni el fons de ma fortuna
depèn tot de l’atzar d’aquesta anyada:
la tristor, doncs, no em ve dels meus negocis.

SALERIO: Llavors, estàs enamorat.

ANTONIO: Fuig, home!

SALERIO: Tampoc enamorat? Doncs bé, diguem-nos
que tu estàs trist, perquè no estàs alegre:
i et fora tan senzill de botre i riure,
i dir-te alegre, perquè no estàs trist.
Pel doble cap de Janus! La natura
ha anat fent a son temps gent ben estranya;
uns sempre d’ulls enfora que se’n riuen,
com els lloros, si senten una gaita;
i altres d’un tal aspecte de vinagre,
que ni una dent ensenyen per a riure
tot i que Néstor diu que el tret té enginy.
(Entren Bassanio, Lorenzo i Graziano.)
Ve Bassanio, el molt noble parent vostre,
amb Graziano i Lorenzo. Adéu, Antonio;
us deixem amb més bona companyia.
Restaria fins veure-us ben alegre,
si amics que valen més no ens succeïssin.

ANTONIO: És molt cara ta vàlua en mon afecte;
mes, ja ho veig, et reclamen tos negocis,
i l’ocasió aprofites per anar-te’n.

SALERIO: Bon dia, bons senyors.

BASSANIO: Bons senyors, a tots dos, quan hem de riure?
us torneu molt estranys; cal que això duri?

SALERIO: El nostre esbarjo és al servei del vostre.
(Surten Salerio i Solanio.)

LORENZO: Senyor Bassanio, puix ací és Antonio,
nosaltres us deixem: no us oblidéssiu,
per l’hora de dinar, on hem de veure’ns.
BASSANIO: No hi mancaré.

GRAZIANO: No sembleu pas molt bé, Senyor Antonio;
de les coses del món us en feu massa,
i hi perd el qui les compra massa cares:
esteu molt canviat, em podeu creure.

ANTONIO: No prenc el món sinó com és, Graziano:
un teatre on cada home cal que jugui
sa part, i veig que és la del trist la meva.

GRAZIANO: Vull la del foll: entre gatzara i riure,
que em vinguin les arrugues de vellesa,
i que el fetge amb beguda se m’escalfi
abans que em glacin el meu cor els greuges.
Per què un hom, que es sent córrer sang calenta
s’ha d’estar, com son avi, en bust de marbre?
¿Dormir despert i caure en icterícia
per mal humor? Jo t’ho he de dir, Antonio,
car jo et vull bé i és mon amor qui et parla:
hi ha certs homes que en el rostre duen
un vell lliscós com la podrida olla,
i que estan sempre en meditat silenci,
amb l’intent d’aparèixer en concepte
de prudents, d’assenyats, de gran saviesa,
i com dient: “Jo sóc el senyor oracle;
quan jo obri els llavis, que ni el gos no lladri.”
Oh mon Antonio! Jo en conec d’aqueixos,
que solament són reputats de savis
perquè no diuen res, que si parlessin,
estic cert que els oients obligarien,
en haver-los oït, a dir-los necis.
D’això més te’n diré una altra vegada:
mes no pesquis amb l’ham de la tristesa,
eixa opinió, que és un peixet molt pobre.
Anem, Lorenzo. Adéu, adéu per ara;
havent dinat acabaré la prèdica.

LORENZO: Fins l’hora de dinar us deixem: llavors
jo vindré a ésser un d’aquells muts savis,
car no m’ha deixat dir ni un mot Graziano.

GRAZIANO: Conserva dos anys més ma companyia,
i no sabràs ni el so que fa ta llengua.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. MES COM M’HA PRES, L’HE PRESA O M’ÉS VINGUDA, / D’ON NEIX O DE QUÈ ÉS FETA MA TRISTESA, / ENCARA M’HO HAN DE DIR

2. AMB L’ALÈ PROPI / QUE EL BROU EM REFREDÉS, ARRIBARIA / A POSAR-ME FEBRÓS AMB LA CABÒRIA / DEL MAL QUE FAN A MAR LES GRANS VENTADES.

3. NO PRENC EL MÓN SINÓ COM ÉS, GRAZIANO: / UN TEATRE ON CADA HOME CAL QUE JUGUI / SA PART, I VEIG QUE ÉS LA DEL TRIST LA MEVA.

4. PER QUÈ UN HOM, QUE ES SENT CÓRRER SANG CALENTA / S’HA D’ESTAR, COM SON AVI, EN BUST DE MARBRE?


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari