Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20200610-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 83

Les nits següents foren encara més cruels. Els assassins havien volgut ser dos, de nits, per defensar-se contra l’ofegat, i per un estrany efecte, des que es trobaven junts, encara tenien més por. S’exasperaven, s’irritaven l’un a l’altre, patien crisis atroces de patiment i de terror, quan intercanviaven una simple paraula, una simple mirada. A la mínima conversa que s’establia entre ells dos, a la més petita intimitat que tenien, ja ho veien tot vermell, deliraven.

La naturalesa seca i nerviosa de Thérèse havia actuat d’una manera estranya sobre la naturalesa espessa i sanguínia de Laurent. Abans, en els dies de passió, la diferència de temperament havia convertit aquest home i aquesta dona en una parella poderosament unida, establint entre ells una mena d’equilibri, completant el seu organisme, per dir-ho així. Ell donava part de la seva sang, ella part dels seus nervis, i vivien un en l’altre, i necessitaven besar-se per regularitzar el mecanisme del seu ésser. Però s’acabava de produir un desajust; els nervis sobreexcitats de Thérèse havien dominat. Laurent s’havia trobat de cop i volta en ple eretisme nerviós; sota l’ardent influència de la jove, el seu temperament, de mica en mica, havia passat a ser el d’una noia sacsejada per una neurosi aguda. Seria curiós estudiar els canvis que es produeixen de vegades en certs organismes, a conseqüència de determinades circumstàncies. Aquests canvis, que parteixen de la carn, no triguen a comunicar-se al cervell, a tot l’individu.

Abans de conèixer Thérèse, Laurent tenia la pesantor, la calma prudent, la vida sanguínia d’un fill de pagesos. Dormia, menjava, bevia com un animal. A qualsevol hora, en tots els fets de l’existència quotidiana, respirava amb un alè ampli i espès, content d’ell mateix, una mica embrutit pel greix. Amb prou feines, al fons de la seva carn pesant, sentia algun pessigolleig de tant en tant. Aquests pessigolleigs, Thérèse els havia desenvolupat fins a fer-ne horribles sacsejades. Ella havia fet créixer en aquest cos gros, greixós i tou, un sistema nerviós d’una sensibilitat sorprenent. Laurent, que fins aleshores havia gaudit de la vida més per la sang que pels nervis, tingué uns sentits menys grossers. De sobte, amb els primers besos de la seva amant, se li revelà una existència nerviosa, punyent i nova. Aquella existència centuplicà les seves voluptuositats, donà un caràcter tan agut a les seves alegries, que de primer quedà com enfollit; s’abandonà esmaperdut a unes crisis d’embriaguesa que la seva sang no li havia procurat mai. Aleshores es produí en ell un estrany treball; els nervis es desenvoluparen, dominaren l’element sanguini, i aquest sol fet modificà la seva naturalesa. Perdé la calma, la pesantor, deixà de viure una vida adormida. Arribà un moment en què els nervis i la sang estigueren en equilibri; fou un moment de gaudi profund, d’existència perfecta. Després els nervis dominaren, i Laurent caigué en les angoixes que sacsegen els cossos i els esperits desarreglats.

Així fou com Laurent començà a tremolar davant d’un racó d’ombra, com un nen covard. L’ésser tremolós i esquerp, el nou individu que acabava de sorgir en ell del pagès feixuc i embrutit, experimentava les pors i els neguits dels temperaments nerviosos. Totes les circumstàncies, les feréstegues carícies de Thérèse, la febre de l’assassinat, l’espera esglaiada de la voluptuositat, l’havien tornat com boig, exaltant els seus sentits, picant amb cops sobtats i repetits els seus nervis. Per fi, fatalment, havia aparegut l’insomni, aportant l’al·lucinació. A partir d’aleshores, Laurent havia rodolat per al vida intolerable, en l’etern espant en què es debatia.

Els seus remordiments eren purament físics. Només el seu cos, només els seus nervis irritats i la seva carn trèmula tenien por de l’ofegat. La consciència no entrava per a res en els seus terrors, no tenia el més petit penediment per haver matat Camille; quan estava tranquil, quan l’espectre no era allà, hauria comès l’assassinat una altra vegada, si hagués pensat que el seu interès ho exigia. Durant el dia, es burlava d’aquells esglais, es prometia ser fort, renyava Thérèse, l’acusava de torbar-lo; segons ell, era Thérèse la que tremolava, era Thérèse i ningú més qui provocava aquelles escenes espantoses, de nit, al dormitori. I així que queia la nit, així que es trobava tancat amb la seva dona, una suor glaçada li pujava a la pell, el sacsejaven uns esglais d’infant. Sofria crisis periòdiques, atacs de nervis que tornaven cada nit, que li desgavellaven els sentits, mostrant-li la cara verda i fastigosa de la seva víctima. Semblaven els accessos d’una malaltia espantosa, una mena d’histèria de l’assassinat. El nom de malaltia, d’afecció nerviosa era realment l’únic que convenia als esglais de Laurent. La seva cara es convulsionava, els membres se li quedaven rígids, es veia que els nervis li feien nusos. El cos sofria horriblement, l’ànima romania absent. Aquell miserable no experimentava ni un remordiment; la passió de Thérèse li havia encomanat un mal espantós, i allò era tot.


FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. ELS ASSASSINS HAVIEN VOLGUT SER DOS, DE NITS, PER DEFENSAR-SE CONTRA L’OFEGAT, I PER UN ESTRANY EFECTE, DES QUE ES TROBAVEN JUNTS, ENCARA TENIEN MES POR.

2. ELL DONAVA PART DE LA SEVA SANG, ELLA PART DELS SEUS NERVIS, I VIVIEN UN EN L’ALTRE, I NECESSITAVEN BESAR-SE PER REGULARITZAR EL MECANISME DEL SEU ESSER.

3. DORMIA, MENJAVA, BEVIA COM UN ANIMAL.

4. EL COS SOFRIA HORRIBLEMENT, L’ANIMA ROMANIA ABSENT.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari