Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20181010-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 45

La gentil senyora quedà encantada de la seva obra. Verament semblava més jove, i sa cara de línies fines, amb sa sonrosada blancor i sos hermosos ulls negres, dels quals se’n desprenia un dolç mirar, havia augmentat visiblement els seus naturals encisos. La transformació era tan manifesta, que l’Adela no dubtà ja de que aquesta li atrauria la mirada de què li havia parlat la seva tia. Mes, com s’atansava l’hora de la prova, amb el seu bon criteri pensà que, amb major motiu que els demés dies, tenia de cuidar de que tot lo de la casa estigués en harmonia amb el seu vestit nou; i, ja en aquest punt, recordà amb esglai que tenia cambrera nova, una germana de la dida, que li havia arribat aquella mateixa tarda del poble de les Borges, tan estrafalàriament vestida amb un sac i faldilles de cretona de color de sang de bou amb pics grocs, i un cap amb unes estuferes que semblava que no havien sentit mai el pas de la pinta espessa, que no hi havia manera de pensar en que aquell vespre pogués servir la taula, perquè el seu marit era intransigent en el vestuari i la bona presentació del servei.

Ja a l’hora peremptòria, i neguitosa de trobar-se amb tal contrarietat, pensà que l’únic que es podia fer era que la dida – que tenia una galant figureta –, deixant els nens al cuidado de la noia de les Borges, i posant-se sobre d’un dels seus vestits bons el davantal blanc de la cambrera, servís la taula; cosa en la que, per fer ja temps que era a la casa, n’estava prou ensinistrada. I, una volta salvat aquest inconvenient i acabats d’ultimar tots els detalls, esperà l’arribada del marit, el qual, després de canviar el seu paletó per un còmodo batín, s’encaminà al menjador, sense notar-se que hagués fet esment de les novetats que es manifestaven en el vestuari de la seva muller. Mes, ja posats a taula, davall del potent resplendor de la llum elèctrica i d’un seguit de moviments de la pobra Adela, que tan prompte jugant amb una llaçada de cintes, com estirant els plecs de les grosses mànegues, no deixava en pau la seva hermosa bata de París, el seu espòs, adonant-se, per fi, de la flamant transformació, digué senzillament, quasi irònicament:

- Que has de rebre visites aquest vespre, que t’has posat tan mudada?

La jove senyora, encara que glaçada per la fredor de la pregunta, tingué esma de fixar els seus ulls en els del seu marit, en els quals, per més fondo que els explorà, no hi sapigué veure cap expressió que es diferenciés de la que habitualment hi tenia; i amb tanta vivesa la ferí aquesta desil·lusió, que les llàgrimes li formaren com una mena de nus en el coll; nus que, fent un violent esforç, pogué rompre, per confegir les frases d’una evasiva resposta.

Amb aquesta impressió, el sopar seguí desanimat. L’Adela s’increpava a ella mateixa per la seva ingenuïtat en creure que un vestit pogués fer brollar una mirada; és a dir, una mirada de la potència de què li havia parlat la seva tia; una mirada que pogués revelar les emocions interiors, quelcom de llum psicològica ... quan tot de sobte la germana de la dida, que s’havia quedat en una cambra interior de la casa cuidant els nens, sense preocupar-se de si cometia o no cometia una inconveniència, entrà al mejador fent uns grossos alirets, per explicar als senyors el susto que li havia donat el noi gran fent-li sortir d’una capsa de joguines, petita, petita, un ninot amb cucurulla i unes grosses barbasses, el qual, al sortir, li donà un gran cop al nas. I la noia de les Borges, vestida amb el sac i faldilles de color de sang de bou, no n’escatimava cap detall; i, balancejant-se d’un cantó a l’altre, seguia la seva narració amb un enfilall de rialles que deixaven veure, per entremig dels seus llavis vermells i molsuts, dues fileres de dents més blanques que la llet, mentres que els seus grossos ulls negres, brillant amb tota l’alegria d’una forta i sanitosa joventut, parlaven molt més que la seva llengua pel damunt de ses galtes massisses i rodones, cobertes del ros envellutat del préssec a punt de collir.

L’Adela, que estava asseguda enfront del seu marit, el mirà temerosa dels renys que anaven a eixir de sa boca d’home refinat enfront d’aquella falta de respecte; però, en lloc de trobar-se amb el regany que temia, se trobà amb una mirada plena de fosfòriques lluïsors, d’intenses irradiacions, de delitós embadaliment; amb una mirada de tan parladora potència, que en un mateix instant aconseguí encendre amb el carmí de la vergonya el rostre de l’honrada muntanyesa i asclar amb la destral d’un dolor jamai sentit el cor de l’enamorada esposa.



FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. QUE LES LLÀGRIMES LI FORMAREN COM UNA MENA DE NUS EN EL COLL; NUS QUE, FENT UN VIOLENT ESFORÇ, POGUÉ ROMPRE, PER CONFEGIR LES FRASES D’UNA EVASIVA RESPOSTA.

2. ÉS A DIR, UNA MIRADA DE LA POTÈNCIA DE QUÈ LI HAVIA PARLAT LA SEVA TIA; UNA MIRADA QUE POGUÉS REVELAR LES EMOCIONS INTERIORS, QUELCOM DE LLUM PSICOLÒGICA ...

3. PARLAVEN MOLT MÉS QUE LA SEVA LLENGUA PEL DAMUNT DE SES GALTES MASSISSES I RODONES, COBERTES DEL ROS ENVELLUTAT DEL PRÉSSEC A PUNT DE COLLIR.

4. ASCLAR AMB LA DESTRAL D’UN DOLOR JAMAI SENTIT EL COR DE L’ENAMORADA ESPOSA.



MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL