Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Fi de temporada
Horari:
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180613-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 37

La ciutat morta es troba al final d’una llarga carretera en ziga-zaga: a cada tombant t’afigures que ja hi ets i per això sembla més llarga. Quan per fi la veus damunt el terraplè amb els colors esmorteïts, enclotada entre les altes muntanyes, l’esquelet grogós talment una selva d’ossos, Djémila es mostra com el símbol d’aquesta lliçó d’amor i paciència, l’única que pot conduir-nos al cor palpitant del món. Allí, entre alguns arbres i herba seca, amb el seu muntanyam i els seus rocs, es defensa de l’admiració vulgar, del pintoresc i dels jocs de l’esperança.

(...)

De la caixa de Pandora, on bullien els mals de la humanitat, els grecs en van fer eixir darrera de tots l’esperança com el més terrible. No conec cap altre símbol més colpidor. Car l’esperança, contràriament al que es creu, equival a la resignació. I viure no és resignar-se.

(...)

Sí, hi ha la bellesa i hi ha els humiliats. Siguin quines siguin les dificultats de l’intent, voldria no ser mai infidel ni a l’una ni als altres.

(...)

Vaig fer-me gran al mar i la pobresa em fou un fast; després, he perdut el mar i, d’aleshores ençà, tots els luxes m’han resultat monòtons; la misèria, intolerable. I, des d’aquell moment, simplement, espero. Espero els vaixells de retorn, la llar de les aigües, el dia pur. Espero pacientment, ja que sóc civilitzat, amb totes les meves forces. Se’m pot veure passejar per carrers bonics i elegants, admiro els paisatges, aplaudeixo com tothom, dono la mà, però qui parla no sóc pas jo. Se’m fan elogis i somniejo una mica, se m’insulta i amb prou feines me’n sorprenc. Després ho oblido i somric a qui m’insulta i saludo molt educadament aquells els quals aprecio. ¿Què més puc fer si només tinc memòria per a una sola imatge? Finalment se’m demana que digui qui sóc. ‘No res, encara. No res, encara’.

On realment em supero és als enterraments. Hi excel·leixo, ben cert. Camino a poc a poc pels ravals florits de ferralla, vaig seguint per llargues avingudes, on han plantat arbres de ciment, que menen als forats de terra freda. Allí, sota la cura del cel envermellit a penes, observo com uns treballadors decidits enterren els meus amics a tres metres de fondària. Si hi llenço la flor que em dóna, aleshores, una mà argilosa, arriba sempre al fossar. Tinc la pietat justa, l’emoció exacta, el coll decantat a mida. La gent d’admira que els meus mots siguin precisos. Però no tinc cap mèrit: espero.

Espero durant molt de temps. A vegades ensopego, m’entrebanco i l’èxit em fuig. Tant se val, perquè, aleshores, em quedo sol. I és així com em desperto a la nit i, endormiscat, em sembla sentir remor d’onades, el respir de les aigües, De sobte, desvetllat, reconec el vent entre les fulles i la remor malaurada de la ciutat deserta. En aquest moment no n’hi ha pas prou amb tota la meva traça per amagar el meu dubte o per vestir-lo segons la moda.

Altres vegades, en canvi, m’han ajudat. A Nova York hi va haver dies que, perdut al fons d’aquells pous de ferro i acer on erren milions d’homes, corria de l’un a l’altre sense veure’n mai la fi, cansat fins a no poder més, sostingut tan sols per la massa humana que buscava la sortida. Aleshores ofegava el crit que volia alçar el meu pànic. Sempre, però, malgrat tot, la crida llunyada d’un remolcador venia a recordar-me que aquesta ciutat, cisterna seca, és una illa, i que a l’extrem de Battery m’esperava l’aigua del meu bateig, negra i podrida, coberta de suros buits.

Així, jo que no tinc res, que he donat la meva fortuna, que faig bivac davant de casa, estic content quan vull, m’adapto a qualsevol hora i el desesper m’ignora. Ni el desesperat ni jo no tenim pàtria, sé que tinc el mar al davant i al darrera i, sempre a punt, una follia. Els que estimen i es troben allunyats poden viure en el dolor, però això no és pas la desesperació: saben que l’amor existeix. Heus ací perquè pateixo l’exili amb els ulls secs. Encara espero. Però, a la fi, arriba un dia ...

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. DJÉMILA ES MOSTRA COM EL SÍMBOL D’AQUESTA LLIÇÓ D’AMOR I PACIÈNCIA, L’ÚNICA QUE POT CONDUIR-NOS AL COR PALPITANT DEL MÓN.

2. CAR L’ESPERANÇA, CONTRÀRIAMENT AL QUE ES CREU, EQUIVAL A LA RESIGNACIÓ. I VIURE NO ÉS RESIGNAR-SE.

3. SÍ, HI HA LA BELLESA I HI HA ELS HUMILIATS. SIGUIN QUINES SIGUIN LES DIFICULTATS DE L’INTENT, VOLDRIA NO SER MAI INFIDEL NI A L’UNA NI ALS ALTRES.

4. FINALMENT SE’M DEMANA QUE DIGUI QUI SÓC. ‘NO RES, ENCARA. NO RES, ENCARA’.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL