Ràdio Estel






Pàgines que m'han corprès

Dia d'emissió: Dimecres
Repetició diumenges 21.30h
Horari: de 23h a 23.30h
Tipus de programa: Divulgatiu

Descripció: Pàgines que m'han corprès no és un programa sobre llibres, sinó un programa sobre com els llibres ens fan sentir, sobre com els llibres són capaços d’inspirar-nos.


Al final de cada programa, ens desvela qui és l’autor del text que ha llegit i a quina obra pertany. Escoltar el text sense saber qui n’és l’autor permet rebre’l sense filtres: es tracta d’una dona o d’un baró? És català? Castellà? Anglès? De l’actualitat? Un autor clàssic? …

A la web del programa podreu trobar els textos corresponents a cada emissió acompanyats de la selecció de frases que ha comentat la Teresa. El programa té un component interactiu: els oients podeu enviar a l’adreça paginesquemhancorpres@radioestel.cat les pàgines que a vosaltres us hagin corprès i la Teresa en triarà una per tal de comentar-la un cop al mes. Els textos que envieu han de ser com a màxim de 2 pàgines del llibre (màxim 3.000 caràcters).

Direcció: Teresa Forcades
Redacció:
Presentació: Teresa Forcades

Email: paginesquemhancorpres@radioestel.cat
Web:

Facebook:
Twitter:




   







20180314-23_00PAGINESQUEMHANCORPRES.MP3

PROGRAMA 25

Habitualment, després de dinar, hom se’n solia anar al final del parterre, en una terrassa que dominava la plana. La tarda del diumenge fou d’una dolcesa exquisida. Cap a les deu, hom havia temut que plogués; però el cel, sense mostrar-se, s’havia com fos en una calitja lletosa, en una pols lluminosa, rossa de sol. Aleshores, la senyora Hugon proposà que hom baixés per la porteta de la terrassa, i que hom anés a fer una passejada a peu, per la banda de Gumières, fins al Choue; li agradava de caminar, molt àgil encara tot i els seus seixanta anys. Tothom, d’altra banda, jurà que no els feien cap falta els cotxes. Hom arribà així, una mica a la desbandada, fins al pont de fusta que travessa el riu. Fauchery i Daguenet anaven al davant, amb les dames Muffat; el comte i el marquès els anaven darrera, un a cada costat de la senyora Hugon; mentre que Vandeuvres, amb el posat correcte i fastiguejat, caminava darrera de tots fumant un cigar. El senyor Vernot, alentint o apressant el pas, anava d’un grup a l’altre, amb un somriure, com per assabentar-se de tot.

- I el pobre Georges, que és a Orleans! – repetia la senyora Hugon –. Ha volgut consultar el doctor Tavernier, que ja no surt, sobre les seves migranyes ... Sí, encara no us havieu llevat, ha marxat abans de les set. Almenys així es distraurà.

S’interrompé per dir:

- Té! per què s’aturen al pont?

En efecte, tant les dames com Daguenet i Fauchery restaven immòbils al cap del pont, amb l’aire dubitatiu, com si un obstacle els hagués inquietat. Això no obstant, el camí era lliure.

- Avanceu! – cridà el comte.

Cap d’ells no es mogué, miraven alguna cosa que venia i que els altres encara no podien veure. La carretera feia un revolt, vorejat per una espessa cortina de pollancres. Mentrestant, una remor sorda creixia, sorolls de rodes barrejats amb riures i amb espetecs de fuet. I, de cop sobte, aparegueren cinc cotxes en fila, plens fins al punt que perillaven els eixos, il·luminats per una alegre abundor de vestits clars, blaus i roses.

- Què és això? – digué la senyora Hugon, sorpresa.

Tot seguit, sentí, endevinà, revoltada per un envaïment semblant de la seva carretera.

- Oh! aquesta dona! – murmurà. Camineu, camineu. Feu com si no ...

Però ja no hi eren a temps. Els cinc cotxes, que transportaven Nana i la seva colla a les ruïnes de Chamont, havien entrat al pontet de fusta. Fauchery, Daguenet i les dames Muffat hagueren de recular, mentre que la senyora Hugon i els altres també s’aturaven, escalonats al llarg del camí. Fou una desfilada superba. Als cotxes, les rialles havien cessat; alguns rostres es giraven, amb curiositat. Hom es mirà de fit a fit, enmig d’un silenci que només trencava el trot cadenciós dels cavalls. Al primer cotxe, Maria Blond i Tatan Néné, arrepapades com duquesses, amb les faldilles inflades per damunt de les rodes, dedicaren mirades desdenyoses a aquelles dones honestes que anaven a peu. Tot seguit Gaga omplia tota sola una banqueta, ofegant al seu costat la Faloise, del qual només es veia el nas inquiet. Després, venien Caroline Héquet amb Labordette, Lucy Stewart amb Mignon i els seus fills, i finalment, ocupant una victòria en companyia d’Steiner, Nana, que tenia davant seu, en una cadireta, aquell pobre minyó de Zizi, amb els genolls ficats dins dels seus.

- És l’última, oi? – preguntà tranquil·lament la comtessa a Fauchery, fent veure que no reconeixia Nana.

La roda de la victòria gairebé la tocà, però no féu ni un sol pas enrera. Les dues dones intercanviaren una mirada profunda, un d’aquells exàmens d’un segon, complets i definitius. Quant als homes, es captingueren amb molta dignitat. Fauchery i Daguenet, molt freds, no reconegueren ningú. El marquès, ansiós, tement una burla per part d’aquelles dames, havia trencat un bri d’herba i el cargolava amb els dits. Només Vandeuvres, que havia restat una mica apartat, saludà Lucy amb les parpelles, i ellà li somrigué en passar.

- Tingueu compte! – murmurà el senyor Venot, dret darrera el comte Muffat.

Aquest, trasbalsat, seguia amb els ulls aquella visió de Nana que corria davant seu. La seva dona, lentament, s’havia girat i l’examinava. Aleshores, el comte clavà els ulls en terra, com per fugir del galop dels cavalls que se li emportaven la carn i el cor.

FRASES QUE HE COMENTAT DURANT EL PROGRAMA:

1. PERÒ EL CEL, SENSE MOSTRAR-SE, S’HAVIA COM FOS EN UNA CALITJA LLETOSA, EN UNA POLS LLUMINOSA, ROSSA DE SOL.

2. EL SENYOR VERNOT, ALENTINT O APRESSANT EL PAS, ANAVA D’UN GRUP A L’ALTRE, AMB UN SOMRIURE, COM PER ASSABENTAR-SE DE TOT.

3. AL PRIMER COTXE, MARIA BLOND I TATAN NÉNÉ, ARREPAPADES COM DUQUESSES, AMB LES FALDILLES INFLADES PER DAMUNT DE LES RODES, DEDICAREN MIRADES DESDENYOSES A AQUELLES DONES HONESTES QUE ANAVEN A PEU.

4. ALESHORES, EL COMTE CLAVÀ ELS ULLS EN TERRA, COM PER FUGIR DEL GALOP DELS CAVALLS QUE SE LI EMPORTAVEN LA CARN I EL COR.


MOSTRA/OCULTA PORTADA



QUINES SÓN LES PÀGINES QUE A TU T’HAN CORPRÈS? Per mitjà d’aquest formulari pots fer-me arribar la teva proposta de pàgines que t’han corprès. El text que envïis ha de ser en català i ha de tenir un màxim de 3.000 caràcters. Cal que indiquis l’autor, el títol del llibre, el nom del traductor en cas que l’original no sigui català, l’editorial, l’any d’edició i també el número de les pàgines d’on has tret el text. D’entre tots els textos que m’arribin en triaré un cada mes per comentar en un dels programes. T’animes a enviar el teu text?
Nom
Email
Població
Comentari




TORNAR ACTUAL