El president de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha dit aquest matí, en el Mirador del programa El primer cafè de Ràdio Estel, que la pregunta de la consulta, convocada pel president Artur Mas per al 9 de novembre, té una cara i una creu, perquè es planteja la independència però no hi ha prou claredat. En aquest sentit, López Tena ha posat els exemples del Timor, Puerto Rico i el Québec per assegurar que “cal una definició clara de tot allò que comporta preguntar als ciutadans què volen per al futur, perquè l’ideal és que, si hi ha dues preguntes, tothom pugui contestar-les totes dues”.
Tot i que Alfons López Tena ha arribat a dir que la pregunta “no és vàlida”, ha aclarit després que l’assumeix per votar un doble “sí”, perquè la pregunta sí que inclou allò que és fonamental segons ell. “El més important és que el poble de Catalunya pugui dir ‘sí’ o ‘no’ a la independència, encara que prèviament es posi com a condició anar vestits de verd, fer una ofrena a la Mare de Déu de la Mercè o treure punts del supermercat”, ha explicat.
En el debat, també ha intervingut el regidor de Ciutadans a Gavà Miquel Àngel Ibáñez, que s’ha mostrat clarament contrari a la data i la pregunta de la consulta. Ha dit que, “quan algú vol convocar un referèndum, primer de tot ha de saber si el pot fer”, i ha assegurat que, “en el cas de Catalunya, es parteix d’una base que no és certa, perquè no hi ha competències per fer-lo”. En aquesta línia, Ibáñez ha vinculat la convocatòria de la consulta “amb el problema que tenia Artur Mas amb els pressupostos, ja que necessitava aconseguir el suport d’Esquerra Republicana”. El regidor de Ciutadans, a més, ha argumentat “la llei i la Constitució” per rebutjar el procés sobiranista. “Si no ens agradem les normes, podem canviar-les encara que sigui difícil, tenint en compte que és un marc legal d’Estat de dret que tots ens hem donat per assegurar una estabilitat i una convivència”, ha conclòs el regidor de Ciutadans.
Recordem que la consulta està convocada per al 9 de novembre i que es plantejarà una doble qüestió: si els ciutadans volen que Catalunya esdevingui un estat i, en cas de resposta afirmativa, si volen que sigui un Estat independent. Les reaccions han aguditzat encara més la gran discrepància entre els qui defensen que els catalans votin sobre la independència i els qui asseguren que la possibilitat que Catalunya decideixi unilateralment si vol formar part o no d’Espanya va contra la Constitució i contra l’Estat de Dret.