Els pessebres vivents omplen aquests dies desenes de pobles i ciutats de Catalunya, sobretot en les seves zones rurals. Jordi Filella, del Pessebre Vivent de les Gunyoles d’Avinyonet (Alt Penedès), ha destacat aquest dimarts al matí, en el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, que els principals elements de l’activitat són el gran capital social i la cohesió entre les diferents generacions. “En un pessebre vivent, sempre hi ha un grup que l’organitza, però no seria possible sense la implicació de moltes més persones, fins i tot de vegades de tot un poble, amb empreses, associacions i entitats municipals”, ha explicat.
Albert Margineda, de Sant Feliu del Racó (Vallès Occidental), ha presentat el Pessebre Vivent d’aquesta localitat com una proposta flexible i oberta basada en les imatges tradicionals. En aquest sentit, ha dit que, com en tots els pessebres, “s’ha debatut sovint si es posen els Reis Mags o els dimonis, sempre guiats pel pessebre domèstic, amb canvis gairebé cada any, i pensant que l’espectador fa una visita a les imatges escenificades”. I Jordi Boltà, de Corbera de Llobregat, on hi haurà representació tots els dies festius i vigílies fins al 12 de gener, ha recordat també que aquest és el pessebre vivent més antic de Catalunya i que està integrat en tot el moviment, tot i que no forma part de la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya.
A Corbera, com també a Sant Feliu del Racó i en altres localitats, no hi ha paraula, mentre que a Premià de Dalt, les Gunyoles i altres localitats sí que fan la narració amb veu. A més dels pobles ja esmentats, també hi ha pessebres vivents a Tona, Manresa, Sant Guim de la Plana, Linyola i els Prats de Rei, entre moltes altres. L’escenificació aporta un plus de participació i trobada que consoliden un gran patrimoni a través de la cultura cristiana. Es pot trobar tota la informació sobre els dies de representació al web www.pessebresvivents.cat