El president de Justícia i Pau a Barcelona, Arcadi Oliveres, el membre de la junta del Centre d’Estudis Econòmics i Socials Anton Gasol i la delegada a Barcelona de Fiare Banca Ètica, Eulàlia Reguant, han coincidit aquest divendres en la idea que “evitar un esclat social no ha de ser excusa per veure amb complaença l’economia submergida”. En el Mirador de l’actualitat del programa El primer cafè de Ràdio Estel, tots tres han negat que reduir l’economia submergida, actualment situada en el 24,6 per cent a Espanya, no empitjoraria la situació social del país, sinó que tindria efectes positius. Arcadi Oliveres ha culpabilitzat “gairebé tots els bancs, les grans transnacionals i les grans fortunes” de la situació, reflectida en un informe dels tècnics del Ministeri d’Hisenda fet públic la setmana passada. Ha recordat que “bona part d’aquesta economia submergida no és responsabilitat d’aquell pobret que fa una mena de trampeta en un racó per poder treballar”, alhora que ha qualificat els culpables de ser “els autèntics immorals”. Arcadi Oliveres, a més, ha recordat que, “si mirem les memòries dels grans bancs espanyols, veurem que tots ells hi inclouen referències als diners que tenen en paradisos fiscals”. I referint-se a “la comptabilitat de les grans transnacionals”, ha denunciat que “totes elles facturen des de països estrangers, i això sense entrar en grans fortunes com Amancio Ortega, acusat recentment d’haver defraudat al fisc 30 milions d’euros”.
L’economista Arcadi Oliveres ha proposat, en aquesta línia, actuar sobre aquests grans defraudadors, que malauradament estan, segons ell, interconnectats. En aquesta línia, ha demanat “que es trenqui amb el penós sistema de les portes giratòries, basat en la promoció d’alguns dels qui han comès frau fiscal i que han estat abans ministres, o fins i tot ho són després”. En relació amb això, Oliveres ha estat clar a l’hora de posar exemples més propers: “Si mirem el cas espanyol, veurem com tots són els mateixos. Són els qui dirigeixen grans bancs, que cometen grans estafes, i després són ministres. Mentre això passi, que els mateixos que exerceixen el poder són els primers que s’han de culpabilitzar, no farem res”. Finalment, ha presentat com l’altre gran problema “el finançament dels partits, que difícilment perseguiran els bancs que cometen frau fiscal si són els que els han finançat”.
Per la seva banda, el també economista Anton Gasol ha recordat que la causa més profunda de l’elevada economia submergida a Espanya és moral i ètica. “Quan les persones creiem que l’únic que importa és el bé individual i no pas el bé comú o col•lectiu, sempre tothom intenta mirar cap als seus propis interessos”, ha lamentat. Després, Gasol ha conclòs que, “si això no es canvia des de l’educació, des de la família, des de les institucions i des de l’exemplaritat encara que el procés sigui lent, l’economia submergida no disminuirà”.
I en el mateix col•loqui d’aquest matí a Ràdio Estel, l’experta en cooperació Eulàlia Reguant ha proposat un canvi radical en el sistema fiscal per aconseguir una economia més social. Reguant ha dit que, “per evitar l’economia submergida, cal desenvolupar un sistema impositiu que sigui just, progressiu i on realment no hi hagi uns desafavorits que ja ho són en tots els nivells”. En la mateixa línia, ha afegit que “aquest és un dels passos per eliminar, com a mínim, una part de l’economia submergida, que és la més preocupant perquè deixa un sector de la societat sense els mínims beneficis de futur, precisament a causa d’haver hagut de treballar a partir de l’economia submergida”.
Recordem que l’economia submergida ha pujat a Espanya de 60.000 milions d’euros amb la crisi d’aquests últims sis anys, i arriba ja representa un de cada quatre euros de l’activitat econòmica, segons l’informe del Ministeri d’Hisenda. Els experts atribueixen aquesta situació a la ressaca immobiliària, l’elevat atur, la corrupció i la pujada d’impostos, entre altres factors, alhora que apunten que la situació no millorarà perquè els governs, segons denuncien, miren cap a una altra banda.
Es pot escoltar tot el col·loqui aquí (a partir del minut 28'15")