La Seu d'Urgell, una ciutat d’uns 13.000 habitants, elegirà 17 regidors per al seu Ajuntament el proper 24 de maig. Aquests últims 4 anys, ha governat Albert Batalla, de Convergència i Unió, per primera vegada en un mandat municipal complet després que, en l’anterior, havia accedit al càrrec només en la segona part del període, concretament els últims tres anys, després que el pacte amb Esquerra havia previst alternar l’alcaldia amb Jordi Ausàs. Abans, hi havia hagut un alcalde socialista, Joan Ganyet. La federació nacionalista ha tingut 8 regidors que li han permès governar, en minoria però amb certa comoditat a l’hora de buscar acords concrets. El PSC ha tingut 6 regidors, mentre que Esquerra, el PP i Iniciativa, un representant cadascun. L'actual alcalde i candidat a la reelecció ha assegurat aquest dijous, en El Mirador especial eleccions, que el seu equip "ha fet una molt bona feina que els ciutadans estan valorant, cosa que fa pensar que CIU tornarà a guanyar i a governar". Albert Batalla també ha destacat que "el programa electoral té 100 punts en els quals estan inclosos tots els projectes de la ciutat, amb les transformacions, l'esforç de cohesió social i les polítiques de participació i promoció de grans esdeveniments, entre ells la Trobada Empresarial del Pirineu que es fa cada any".
Més enllà de la realitat política i del balanç municipal, la Seu d’Urgell ha viscut quatre anys de consolidació i renovació com a capital pirinenca, des dels seus vincles de proximitat amb Andorra i amb una vocació capdavantera en tot el que és la modernització de la comarca i de les muntanyes properes a la Serra del Cadí i altres païsatges. La recuperació econòmica, la cohesió social, la gestió dels recursos municipals i les inversions a la ciutat han estat les grans prioritat de l’equip de govern local a la Seu, en uns anys molt marcats per la crisi econòmica, que ha afectat moltes famílies i empreses de l’Alt Urgell. "Una aposta pel compromís social i per l’esforç col•lectiu, juntament amb les accions de renovació urbanística i de comunicacions", com ha recordat també l'alcalde, han estat la base d’una part important de la gestió.
D’altra banda, a la Seu d’Urgell, s’organitza cada any al juny una interessant trobada empresarial que reuneix centenars de persones a la capital alturgellenca, amb tot el dinamisme i l’impacte econòmic sobre la ciutat. D’altra banda, en aquest mandat, la Seu va acollir a l’octubre de 2011 un gran esdeveniment eclesial. Va ser la beatificació de la religiosa Anna Maria Janer, fundadora de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell. A la ciutat, el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants de la Santa Seu, va presidir una celebració multitudinària que va obrir més que mai les portes de la ciutat i de la comarca al món. Aquestes activitats, unides a les tradicions regulars pròpies de la Seu, han consolidat i en alguns casos incrementat la vida d’un municipi històric en tots els sentits, des de l’artístic i cultural fins a la dimensió religiosa, com ho demostra el fet que la paraula seu, que els cristians utilitzem per a les catedrals, forma part del mateix nom de la vila.
Albert Batalla, d'altra banda, ha destacat els vincles històrics i de proximitat amb Andorra. "Hi ha molts ciutadans de la Seu que treballen al país veí, cosa que enforteix encara més la connexió mútua", ha comentat. En la mateixa línia, el candidat a la reelecció ha afegit que, "en la mesura en què Andorra es vagi acostant a la Unió Europea, en els aspectes econòmic, fiscal, comercial, social i polític, aquesta interacció encara serà més gran, encara que no desaparegui la frontera". Finalment, l'alcalde ha assegurat que el país veí "col·laborarà econòmicament amb la gestió de l'aeroport de la Seu, perquè també beneficia els seus ciutadans", alhora que ha aclarit que "l'explotació econòmica va a càrrec de la Generalitat, que és la propietària de l'espai".
Tornant al terreny electoral, els ciutadans de la Seu d’Urgell no viuen aliens a la sensació de canvis i replantejaments que pot provocar en aquestes eleccions, amb nous grups emergents que afecten tot Catalunya, alguns canvis importants. A la capital alturgellenca, però, no es presenta Ciutadans i, per dimensions i tradició, no sembla probable que augmentin quantitativament els cinc grups municipals que hi ha hagut aquests últims 4 anys. Convergència i Unió, amb Albert Batalla com a candidat a la reelecció, els socialistes integrats a Compromís per la Seu-Candidatura de Progrés, amb Òscar Ordeig al Capdavant, el Partit Popular amb Cesáreo Losada, Esquerra Republicana amb Francesc Viaplana, Entesa per la Seu, on està integrada Iniciativa, amb Antonio Viñals com a cap de cartell, la CUP amb Pau Lozano i Solidaritat per la Independència amb Marc Foix completen totes les opcions per votar la setmana vinent a la ciutat.
L’equip de govern municipal de la Seu argumenta, per demanar la confiança dels ciutadans, que "s’han complert bona part dels compromisos anunciats ara fa 4 anys, amb un grup que es defineix com un moviment polític cohesionat i amb voluntat de servei". L’oposició, per la seva banda, critica la gestió i ofereix les seves alternatives. A banda de la lògica contraposició de projectes i propostes, la ciutat ha estat una de les impulsores de l’Associació de Municipis per la Independència, un pas important en la configuració del compromís polític de Convergència i Unió en el procés sobiranista català i en la defensa del dret a decidir. L’actual alcalde nacionalista de la Seu s’ha implicat, com altres convergents, en aquest posicionament clar a favor dels projectes independentistes transversals que també fa seus Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell. "Per exemple, el 9N no hauria estat possible sense el suport de centenars d'alcaldes a través de les mocions aprovades pels ajuntaments", ha subratllat Batalla.
Albert Batalla és fill de la Seu d’Urgell. Té 37 anys, i és alcalde des del 2008, quan el seu predecessor, el republicà Jordi Ausàs, va ser nomenat conseller i en compliment del pacte que preveia l’alternança en el càrrec a mitja legislatura. Llicenciat en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, Albert Batalla va entrar a la Joventut Nacionalista ara fa 20 anys, i va arribar a presidir aquesta organització. S’ha presentat a les eleccions municipals des del 1999 i a les eleccions al Parlament de Catalunya, des del 2003.
Des de divendres passat, estem en campanya electoral per a les eleccions municipals del 24 de maig. Fins al divendres 22, el Mirador de l’actualitat parla cada dia sobre un municipi diferent, del qual ens acompanya un candidat d’una de les llistes que s’hi presenten juntament amb dos dels nostres col•laboradors habituals. El balanç d’aquests quatre anys de mandat a l’ajuntament, amb els aspectes positius i negatius i els temes pendents, la possibilitat de canvis en l’escenari polític al Consistori, les propostes del partit representat i molts altres aspectes, incloent-hi els generals que afectin el conjunt de Catalunya, formen part de l’agenda de temes que tractem. Sabem que no podem arribar a tots els pobles i ciutats. Els tenim presents tots sense excepció, però només podem entrar en alguns. Fins ara hem parlat de Vic, Tarragona, Bossost (a la Vall d’Aran) i Girona. Avui parlarem de la Seu d’Urgell i, els propers dies, els dedicarem a Barcelona, Badalona, Granollers, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i Tortosa. Aquests seran els municipis analitzats, com dèiem, un cada dia i amb candidats de diferents partits o coalicions. Aquest dijous ens hem endinsat en la realitat de la Seu d’Urgell.
Es pot escoltar aquí (des del minut 6'00") tota la conversa amb Albert Batalla.
