Les imatges de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil carregant contra població pacífica que només volia exercir el seu dret a expressar-se lliurement va donar la volta al món i va produir una riuada de condemnes i mostres de suport a Catalunya.

Dins d’aquesta allau de declaracions, l’Església catalana no va restar al marge. El mateix 1 d’octubre l’arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, Mons. Jaume Pujol, feia dos tuits en els quals manifestava: «La situació de violència que es viu avui a Catalunya és deplorable. Cal que s’aturi ja la violència i els enfrontaments. S’ha de trobar una sortida pacífica i democràtica. Encomanem-ho al Déu de la pau.»

De seguida aquest tuit va obtenir suport. Un dels primers a fer-ho va ser l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, el qual, a través de les xarxes socials deia literalment el mateix. Precisament, Twitter va ser l’eina principal emprada per diferents persones i grups d’Església per dir-hi la seva. Així, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo afirmava que «cal condemnar la violència que sofreix el poble de Catalunya. La resistència no es venç amb la violència, sinó amb un diàleg sincer i pacífic.» I el bisbe de Terrassa, Mons. Josep Àngel Saiz, demanava «un diàleg responsable i assenyat sense interessos partidistes, cercant la justícia i la veritat, el bé comú i la pau social».

De la seva banda, el bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, va emetre una nota en la qual admirava «la valentia i resistència pacífica d’aquells que van defensar l’exercici legítim del dret a l’autodeterminació (...) i condemno tots els actes violents que es van produir, especialment aquells comesos per “servidors públics”». A més, demanava «a tots els polítics que articulin una sortida pacífica i justa a la nació catalana, respectant els drets legítims d’aquest poble, entre els quals sobresurt el dret a l’autodeterminació, sense ignorar tot el que ha passat i tenint en compte el resultat de les urnes».

Els religiosos i religioses van voler fer sentir la seva veu. L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, en un tuit publicava: «Condemnem les actuacions violentes contra ciutadans pacífics d’avui i renovem la crida a la serenitat i al diàleg.» Igualment, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat, Mar Albajar, feia una piulada en anglès on lamentava que «avui és un dia trist. Els atacs de la policia espanyola als catalans ha estat brutal i inacceptable».

Sor Lucía Caram, dominica de Manresa i molt activa a les xarxes, piulava: «Hem de construir i treballar per la pau, la reconciliació i la dignitat, que l’odi i la venjança no trobin acollida als nostres cors. La violència sempre és un fracàs. No renunciem a la revolució de la bondat. La majoria silenciosa, festiva i democràtica va anar a les urnes a Catalunya. Ara cal dialogar i dialogar. Res no justifica la violència. PAU.»

Altres religiosos, com les clarisses de Vilobí demanaven que «en la festa de Sant Francesc, home de pau, il·lumini el cor de les persones que podem treballar per refer la convivència a casa nostra!». També els claretians denunciaven que «les accions violentes contra ciutadans pacífics que hem vist avui a Catalunya no tenen justificació. Com a cristians, seguirem pregant i treballant per solucions basades en la pau, la justícia i la dignitat de les persones i dels pobles».

Els vicaris episcopals de l’arxidiòcesi de Tarragona, Mn. Jordi Figueras, Mn. Manuel M. Fuentes i Mn. Joan M. Bravo, van publicar un comunicat on condemnaven «la violència en aquest dia del referèndum pacífic. Desitgem la recuperació dels ferits i exigim el restabliment de tots els drets que ens pertoquen com a ciutadans i ciutadanes; així com obrir el diàleg franc i constructiu per Catalunya».

I el sacerdot Cinto Busquet, un dels promotors del manifest a favor del referèndum signat per més de 400 preveres i diaques, escrivia a Twitter: «Quan els qui tenen la força de les armes vessen sang potser venceran la batalla d’avui, però amb la seva violència segellen la nostra victòria.»

Comunitat educativa

La comunitat educativa també va voler manifestar la seva condemna dels fets violents i el seu compromís per la pau. En aquest sentit, La Salle Catalunya va fer un comunicat on explicava que «coherent amb els valors del nostre caràcter propi com la justícia, la convivència i el diàleg, condemnem de forma enèrgica tot tipus de violència. Especialment vers la ciutadania que, de forma pacífica, exerceix el dret a decidir».

Des de Maristes Catalunya es rebutjaven les càrregues policials perquè «com a institució educativa defensem els valors del diàleg, pau i solidaritat i condemnem la violència intolerable cap a la població catalana».
I tampoc no va faltar el tuit de la Universitat Ramon Llull de condemna i de reafirmació «en els valors de la democràcia i el diàleg per solucionar conflictes polítics». En la mateixa línea va anar la piulada de Justícia i Pau: «L’Estat que empra la violència contra mobilitzacions pacífiques no és democràtic.»