Tica Font, membre de la Junta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i exdirectora de l’Institut Català Internacional per la Pau, Josep Vila Abelló, fundador del Grup Sènior del Col•legi d’Economistes, i Alexander Golovin, analista internacional i membre del grup Catalans Lliures, han analitzat aquest dijous, des del programa El Mirador de l'actualitat, la situació a França després de les noves protestes d’aquests dies, convocades igualment pels “Armilles grogues” i tot el clima de malestar social per la pujada dels carburants, ara rectificada pel govern, i per altres temes. Tica Font ha assegurat que "cal diferenciar entre les causes de la conflictivitat i els detonants, entre els quals hi ha la pujada dels impostos dels carburants". En aquesta línia, ha apuntat que "hi ha molta gent sensible al tema perquè, les zones rurals i els pobles, es necessita el transport privat, cosa que provoca que el poder adquisitiu baixa des de fa anys i genera frustració i un no poder més". En un altre moment, la col·laboradora del Centre Delàs ha dit que "el problema que té el govern francès és que necessita l'estàndard clàssic de convocar 20 persones a dialogar en una taula, però la gent que ha sortit al carrer no els autoritza aquesta representativitat i, per tant, no hi ha lideratge social per seure en nom dels qui plantegen les reivindicacions".

Vila Abelló, per la seva banda, ha atribuït les protestes d'aquestes setmanes a "unes causes més profundes, perquè els qui fan les protestes i demanen canvis són ciutadans que es troben molt desprotegits, particularment a partir del treball a l'agricultura". Ha destacat igualment que "són persones que no s'havien mobilitzat mai, amb precedents als Estats Units i en altres països d'Europa, i no tenen sortida, fet que complica qualsevol sortida". I Alexander Golovin ha dit que "la idea de fons d'Emmanuel Macron, amb la taxa als carburants, és bona perquè castigava les externalitats que provocava el dièsel i l'augment del CO2, tot i que certament l'aplicació no està funcionant bé". 

Les protestes no han acabat encara que el president Emmanuel Macron havien flexibilitzat l’actitud sobre la fiscalitat dels carburants, concretament amb un ajornament de sis mesos. La força dels sindicats a França és tan gran (tot i tenir una de les taxes d’afiliació més baixes d’Europa, amb l’11 per cent de treballadors, 8 punts per sota que Espanya) que pot acabar, com ja ha fet altres vegades, provocant una marxa enrere de Macron, ara en el seu nivell més baix de popularitat: Només el 23 per cent dels francesos asseguren que confien en el mandatari per afrontar el problemes del país. L’ambient de tensió s’ha estès els últims dies a altres sectors, com ara l’àmbit educatiu per les reformes sobre accés a la universitat, tot mentre s’anunciava també dijous passat una iniciativa de socialistes i comunistes per presentar moció de censura contra el govern d’Edouard Phillippe.