Xiskya Valladares, religiosa nicaragüenca de la Puresa de Maria, Guillermo Casasnovas, professor d'ESADE, i Salvador Aragonés, periodista i professor emèrit de la Universitat Internacional de Catalunya, han analitzat aquest dimecres, des del programa 'El Mirador de l'actualitat', tot el tema del diàleg que s’ha reprès a Nicaragua entre el govern de Daniel Ortega i l’oposició, després d’una greu crisi aquests últims mesos, i que ara està interromput des de la repressió de dissabte. Xiskya Valladares ha explicat que "el diàleg està ara aturat a causa de la repressió violenta i terrible que es va patir dissabte passat, quan més d'un centenar de manifestants van ser detinguts i amb males formes policials". La religiosa ha afegit que "no hi havia protestes des de feia mesos perquè estaven prohibides i, a més, la gent tenia por perquè es va aprovar una llei que establia que els participants en qualsevol manifestació eren considerats terroristes". A més, ha lamentat que "només s'havien alliberat uns 50 dels 700 presos polítics que havia assumit Daniel Ortega com a compromís". Valladares igualment ha comentat que el president "va guanyar les últimes eleccions amb moltes irregularitats detectades i reconegudes per l'Organització d'Estats Americans, cosa que deixa Nicaragua sense democràcia".

Guillermo Casasnovas, per la seva banda, ha dit que "aquest diàleg no està sent sincer per part del govern, com deia el bisbe auxiliar de Managua Silvio Báez, que constatava que no es pot estar defensant unes coses en una taula de negociació i després fer-ne unes altres al carrer". En aquesta línia, el professor d'ESADE ha destacat que, "perquè el diàleg continuï, ha d'apuntar a un canvi al país i, si no és així, s'hauran de buscar altres estratègies, sempre des de la no violència". I Salvador Aragonés ha assegurat que "Ortega va fer plans per netejar tota l'oposició, que demanava justícia, com deia la líder camperola Chica Ramírez". Igualment ha recordat que "no es pot negociar ni sobre els drets humans ni sobre la democràcia", alhora que ha reconegut que creu molt poc en Daniel Ortega. "No me'l vaig creure mai, quan el vaig conèixer en l'època del sandinisme durant els anys 80, ja que se'l veia un home que pensava només en ell mateix", ha lamentat.

Aquest diàleg semblava que obria una nova etapa després de les convulsions i la greu violència dels últims mesos, que ha provocat desenes de morts en les protestes. El president es va comprometre a alliberar divendres passat un “nombre considerable” de presos polítics, manifestants empresonats des de fa gairebé un any arran de les protestes contra el sandinisme, però no ho va complir totalment. Aquest nou procés comptava amb la participació d’un enviat especial de l’Organització d’Estats Americans, Luis Ángel Rosadilla, que ha influït molt per calmar els ànims sobretot aquestes últimes setmanes. Ell i el nunci de la Santa Seu, Waldemar Stanislaw Sommertag, han fet el més important perquè les dues parts es reuneixin novament en una mateixa taula.

Mentrestant, continua la pressió de la comunitat internacional contra Daniel Ortega i la seva dona i vicepresidenta, Rosario Murillo, alhora que Washington diu que manté converses “franques i sinceres amb el president nicaragüenc de cara a avançar les eleccions previstes per al 2021. Es manté, això sí, la gran incògnitat sobre la manera com acabarà trobant-se una sortida a la crisi política i la deriva autoritària de Nicaragua.